La UE asfixia la nostra pesca mentre prospera als estats extracomunitaris
Pescadors de la Confraria de Tarragona descarregant les captures d'una embarcació d'arrossegament l'endemà de l'anunci de l'ampliació dels dies de pesca.
La situació dels pescadors catalans, i dels de la resta de territoris mediterranis pertanyents a l’Estat espanyol, està més a prop de l’extinció que d’una solució real a la problemàtica que pateixen. La UE, amb una visió allunyada de la realitat mediterrània, penalitza els nostres pescadors. Per contra, no aborda una política compartida amb els estats extracomunitaris.
Segons les estadístiques oficials de l’Estat sobre captures de pesca marítima per barques pròpies a la zona mediterrània, el pes va ser de 53.071 tones el 2023, només un 6,9 % del total espanyol, és a dir, 8.165 menys que l’any anterior.
Estats extracomunitaris
Per la seva banda, segons dades de la FAO —l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura— de 2022, pel que fa als estats no pertanyents a la UE, Egipte pesca a la Mediterrània 316.942 tones anuals; Turquia, 128.973 (calculades a partir del 39 % de la seva flota total, percentatge que opera a la Mediterrània); Tunísia, 128.705; Algèria, 80.790; i Líbia, 32.585 tones. Per tant, la gran majoria d’aquests països pesquen molt més que els nostres pescadors.
Algú podria objectar que són xifres absolutes. Però si comparem els quilos de captura per habitant i any, els resultats són més preocupants. Tunísia obté 10,6 kg per habitant; Líbia, 4,5 kg/hab; Egipte, 3,9 kg/hab —només amb el còmput de la pesca al mar que ens ocupa—; Algèria, 1,8 kg/hab; Turquia, 1,5 kg/hab; i Espanya, sols 1,3 kg/hab, també estrictament a la Mediterrània. Deixem fora les dades del Marroc per manca de transparència en el desglossament entre la zona atlàntica i la mediterrània.
Afegim-hi que Algèria computà, amb dades pròpies encara no oficialitzades per la FAO, fins a 86.000 tones el 2023, 6.000 més que l’any anterior. També han anunciat 160.000 anuals com a objectiu per al 2030.
‘Non grates’
No ens estranya, doncs, que la Confraria de Pescadors de Vilanova i la Geltrú acabi de declarar persones non grates el ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació d’Espanya, Luis Planas; la secretària de Pesca, Isabel Artime; el director de Pesca Sostenible, Ramón de la Figuera; el comissari europeu d’Oceans i Pesca, Costas Kadis; i la directora d’Afers Marítims i Pesca de la Comissió Europea, Charlina Vitcheva.
La nostra pesca mediterrània s’enfonsa mentre la UE imposa restriccions que no practica el nord d’Àfrica ni Turquia. La flota i les captures catalanes retrocedeixen, mentre que els veïns extracomunitaris multipliquen resultats. Aquesta manca d’harmonització impedeix un control conjunt i crea diferències de requeriments entre les flotes europees i les extracomunitàries. Aquesta desigualtat, alimentada per opacs interessos macroeconòmics, fa insostenible el futur del sector i explica la protesta creixent dels pescadors catalans i del conjunt del litoral mediterrani peninsular davant l’absència d’un marc regulador homogeni.