Propostes per agilitzar la tramitació urbanística i les llicències d’obres (1)
Dels immobles de les operacions, 1.432 habitatges han sigut lliures i 24 protegits.
Resum de l’anàlisi sobre la crisi administrativa i la necessitat d’agilització urbanística.
Aquest és un primer article, d’una sèrie de quatre, en que voldria encaixar l’origen del problema i unes primeres idees sobre com veiem els arquitectes municipals que s’haurien de desenvolupar una sèrie de modificacions legislatives, canvis culturals, aplicacions informàtiques, per agilitzar la tramitació urbanística i les llicències.
1. Origen del problema
La crisi financera del 2008 i els escàndols de corrupció van donar lloc a una onada legislativa orientada a reforçar els controls sobre l’administració pública, amb mesures com el control estricte de la contractació i la gestió pressupostària, així com la imposició de responsabilitats penals i econòmiques als funcionaris. Tot i aquestes mesures, la corrupció continua arrelada en les estructures de l’Estat, mentre que l’excés de normativa i de burocràcia ha desembocat en un col·lapse administratiu que frena l’acció pública i alenteix greument els processos.
2. Conseqüències i demandes socials
Davant una administració col·lapsada i lenta, la societat reclama amb urgència l’agilització dels tràmits urbanístics —tant en planejament com en llicències i comunicacions d’obres— per permetre que les iniciatives personals i empresarials puguin tirar endavant sense els actuals retards. Des del punt de vista dels arquitectes municipals, la solució passa per una reforma profunda de la tramitació urbanística, centrada especialment en la millora dels tràmits en el planejament i en la simplificació i eficàcia de les llicències d’obres i comunicacions.
3. Solucions proposades
Els articles s’estructuren en tres parts amb l’objectiu d’analitzar com es poden introduir millores en tot el procés urbanístic mitjançant reformes legislatives que eliminin normatives redundants o contradictòries, canvis culturals que orientin l’administració cap a l’eficiència, i eines tecnològiques que permetin digitalitzar i agilitzar els tràmits, com ara plataformes unificades de gestió.
La proposta parteix d’una visió integral del procés urbanístic com una cadena amb diferents baules: planejament, informació urbanística, llicències i comunicacions, obres i ocupació i ús dels edificis, on cal intervenir de manera coordinada per reduir els terminis de manera efectiva.
4. Crítica a la simplificació del debat
Tot i que l’atenció social se centra principalment en les llicències urbanístiques, el veritable repte és molt més ampli i afecta tot el cicle, des del planejament inicial fins a l’ocupació final. Les conclusions clau apunten, en primer lloc, al fracàs dels controls instaurats després del 2008, que han augmentat la rigidesa administrativa sense abordar les arrels profundes de la corrupció. En segon lloc, es planteja la necessitat d’una revolució pendent que impliqui una simplificació normativa real, una millor formació dels funcionaris i una aposta decidida per la digitalització. En aquest context, els arquitectes municipals tenen un paper estratègic, ja que actuen com a peces clau per enllaçar les demandes de la societat amb una administració més eficient i reformada.
5. Els agents claus de la simplificació.
La simplificació administrativa és un procés transversal que requereix la implicació coordinada de múltiples agents, com els governs, el funcionariat, els col·legis professionals, el sector tecnològic i la ciutadania, amb un paper fonamental dels tècnics municipals i professionals externs, que coneixen de prop els colls d’ampolla i poden impulsar millores reals. A Catalunya, destaquen com a actors clau el Departament de Territori, responsable de la regulació urbanística, i l’Oficina de Gestió Empresarial del Departament d’Empresa i Treball, que promou la digitalització i simplificació dels tràmits per facilitar l’activitat econòmica.
CONCLUSIÓ primera.
La tramitació urbanística necessita un canvi de paradigma. No es tracta només d’accelerar processos, sinó de fer-los més transparents, predictibles i útils per a la ciutadania. Els arquitectes municipals estem en una posició privilegiada per identificar els punts crítics del sistema i aportar solucions realistes, especialment en el planejament i la gestió urbanística, la informació urbanística i la tramitació de les llicències i comunicacions d’obres. Només cal voluntat política per posar-les en marxa.
Des de l’Agrupació d’Arquitectes al Servei de l’Administració Pública (AASAP) del Col·legi d’arquitectes de Catalunya estem treballant intensament en col·laboració amb el Departament de Territori i amb l’Oficina de Gestió Empresarial del Departament d’Empresa i treball, per aconseguir aquests objectius.