Tarragona i la poeta Montserrat Abelló Soler
El llegat literari femení a Tarragona es fa visible en moltes activitats i accions que tenen el focus en les escriptores que han estat i estan vinculades a la ciutat. La mirada de l’espai i la percepció a partir de temes socials o íntims ens fa reflexionar i veure l’entorn des d’una perspectiva diferent.
Les Jornades Abelló, la Biblioteca Montserrat Abelló de l’institut Antoni Martí Franquès (IAMF) des del 2019, el mural fet per Samantha Bosque situat a la casa natal del número 23 del carrer Apodaca inaugurat el 2024, els parcs literaris de la ciutat, les rutes literàries, el quadre retrat a la sala dels tarragonins il·lustres, el premi honorífic a la trajectòria en l’àmbit de la traducció literària que l’Ajuntament va instituir des del 2022, els plafons amb poemes i traduccions que va fer la poeta situats a l’EOIT i a l’IAMF (dos dels sis centres educatius que participen en el grup de treball de Veus de Dona a Tarragona), els treballs de recerca de Mònica Pérez o Avril Martínez, el premi Baldiri Ara llengua al projecte titulat «Endinsa’t al cor de les paraules» presentat pels departaments de llengua catalana i literatura i el de visual i plàstica de l’IAMF que es va materialitzar el curs passat amb molts actes al centre i a la ciutat, entre d’altres són algunes mostres de la vigència de la poeta a la ciutat. És important anar cultivant la memòria d’unes paraules plenes d’actualitat perquè el silenci és l’oblit; és el desconeixement del nostre patrimoni.
Les Jornades Montserrat Abelló que s’organitzen des de la comissió Abelló de l’IAMF amb l’ajut de l’APELLC, el Departament de Filologia Catalana de la URV i la Casa de les Lletres i el suport d’Espais Escrits i el Departament d’Educació són un esdeveniment per visibilitzar la figura i l’obra de l’escriptora de cara a l’alumnat i, alhora, a la ciutadania.
La trajectòria literària convida a reflexionar sobre temes i postures davant la vida. En la cinquena jornada sota el títol «Contra el caire del temps», que va tenir lloc el 30 d’octubre passat, Mireia Bofill i Abelló, traductora, activista cultural i filla de la poeta, en un diàleg amb la poeta tarragonina Isabel Ortega recordava la relació de la seva mare amb l’editorial LaSal i el feminisme a partir dels anys seixanta del segle passat, moment en què va tornar a Catalunya, després d’un llarg exili per Londres i Xile.
La conversa va evidenciar els límits de la paraula feminisme en un context de repressió política i d’invisibilització de la dona. L’alumnat assistent va poder donar un altre sentit als silencis i les paraules poètiques mentre Mireia Bofill afirmava que la condició de dona va ser primer que la del terme feminista que col·loquem a determinades actituds i que més aviat són les paraules les que creen estats de pensament; de fet, deia que «les dones poetes són importants per a donar visibilitat a temes, dels quals, si no fos per elles, no se’n parlaria.»
Celeste Alias va contrapuntar l’acte amb diverses adaptacions musicals dels poemes de l’autora per intensificar el missatge a fi que serveixi com un esperó que vagi «contra el caire del temps».
La tasca de fotogínia o visibilització és fonamental en una societat com la nostra on sovint queda encapsulada, minoritzada, silenciada la veu femenina. Cal explicar el relat des d’un altre angle i això és el que el professorat que integra la comissió Abelló ha volgut compartir a fi de mostrar que el canvi encara és possible.
Tal com diu Abelló: «No t’esmunyis contra el vent.// I encara que el cor t’esclati/ mira tothom cara a cara,// i sentiràs com et reneix/fort i altiu un nou coratge.»