I això també és violència
«Mataré al gos, i el llençaré», amenaçava el maltractador. I després que la víctima pregués clemència, ell va llençar al cadell de quatre mesos pel cingle.
La violència vicària és aquella que «s’exerceix indirectament, a través d’un intermediari, amb l’objectiu de causar dany psicològic i emocional a la dona», i per primer cop, un Jutjat aplica la perspectiva de gènere per assumir la competència en un delicte de maltractament animal. La magistrada del Jutjat de Violència de Gènere número 2 de Las Palmas de Gran Canaria, considera (i segons el parer d’aquesta lletrada que subscriu, encertadament) «la muerte del animal fue el instrumento elegido para causar el menoscabo psíquico (…)». És a dir, el maltractador ho fa amb una finalitat concreta: matar al gos per trencar psíquicament a la dona.
Sense voler traspassar del que suposa la violència vicària contra els fills o filles, que és la forma més crua, cruel i extrema de violència vicària que existeix, aquests supòsits, contra la mascota, cada cop ens els trobem més.
La raó és que la violència contra la dona s’expressa, malauradament, de moltes maneres. Al Jutjat ens trobem expressions de violència que estan assumides fins i tot per la societat, en processos de separacions i divorcis, s’utilitza la instrumentalització dels fills i filles, de la família, dels animals, d’una manera totalment impune, segons el meu parer, moltes vegades hem de ‘lidiar’ amb situacions que, a banda de suposar un conflicte civil, van molt més enllà. Perquè amenaçar de treure’t els teus fills, també és violència, parlar malament de tu o de la teva família davant dels nens, també és violència. Ja que amenaçar amb què no tornaràs a veure al teu gos, al teu gat, també és violència.
I el problema és que com a societat, com a dones, inclús a vegades, nosaltres com a professionals hem assumit aquestes qüestions, com petits conflictes derivats de la separació de la parella i no ho són.
Encara a vegades em trobo al despatx situacions que banalitzo, i es banalitzen també al jutjat, als judicis, sense potser ser conscients que nosaltres, els advocats i les advocades, som operadors jurídics que també formem part de l’encreuat món que regula les accions i relacions més quotidianes de la vida. I potser és hora de fer un pas endavant, i analitzar el motiu de per què portem 1.167 assistències a víctimes de violència contra la dona des de gener a setembre d’aquest any al partit judicial de Tarragona. És hora de fer un pas endavant, jurídicament parlant, per defensar fins al final que hi ha moltes accions que també són violència. L’exemple de l’aplicació de la perspectiva de gènere de la magistrada de Las Palmas de Gran Canaria, que sigui l’inici d’una batalla més contra la lluita de la violència contra les dones, en totes les seves vessants.