Reus, ciutat industrial: el deure de recuperar la memòria del treball i la fàbrica
El punt es trobaria a l’actual zona de càrrega i descàrrega del carrer de Jacint Barrau, entre l’Institut Baix Camp i l’antiga fàbrica.
La ciutat que va créixer entre xemeneies mereix un centre dedicat al seu llegat industrial, humà i social.
Durant el segle XIX, Reus va ser molt més que la ciutat del vermut i del comerç. Les seves xemeneies, tallers i fàbriques van marcar el ritme d’una urbs moderna i inquieta, que competia amb Barcelona i Tarragona com a motor econòmic i cultural. A l’ombra del soroll de les màquines de vapor, centenars d’homes i dones van transformar el paisatge urbà i van forjar la identitat contemporània de Reus.
Malgrat aquesta importància, avui no existeix cap espai dedicat a preservar i explicar la memòria industrial de la ciutat excepte el que s’exposa parcialment al Museu de Reus. Les restes materials —bòbiles, tallers, magatzems— s’han anat perdent o transformant, i la memòria oral s’esvaeix amb el pas del temps. És per això que cada cop és més urgent impulsar un Centre de Memòria de l’Activitat Industrial de Reus, i que es podria complementar amb l’activitat ja en el segle XX de l’exportació del fruit sec i les granges avícoles, un espai que actuï com a arxiu, museu i laboratori de recerca sobre la ciutat productiva del segle XIX i meitat del XX. Tenim encara edificis com la Pich-Aguilera, edificació al límit del barri del Carme, barri obrer, que va acollir a partir de mitjans del segle XIX les fàbriques tèxtils, Vapor Vell i Vapor Nou i més tard la sedera Pich Aguilera a més d’altres activitats complementàries d’oficis de suport .
Podria ser un centre dinamitzador del barri que completes les millores urbanístiques ja aprovades d’accessibilitat, espais públics i habitatges del barri i preservar un edifici històric al igual que s’ha fet amb Vapor Vell amb l’ubicació de la nova escola d’oficis o el Vapor Nou on ja fa temps va acollir la facultat de medicina. L’exposició « Reus, motor econòmic del sud de Catalunya» organitzada per Reus Foment Empresarial i el Museu de Reus entre els anys 2018 i 2019, podria servir de base per la creació d’una seu permanent de Memòria de l’activitat econòmica a Reus i la seva comarca.
Un passat que va modelar la ciutat
El Reus industrial no era només una ciutat de comerciants. Era també un formiguer d’activitat tèxtil, metal·lúrgica, ceràmica i d’aiguardent. Les bòbiles del Sugranyes o el Forn d’Hipòlit Montseny en són testimonis : espais on la cultura del treball i la innovació es trobaven amb l’art i la tècnica.
A més, l’urbanisme de la ciutat encara porta l’empremta d’aquella època: xemeneies aïllades entre nous edificis, antics magatzems reconvertits i carrers que conserven noms d’industrials i mestres d’obra. Un centre de memòria ajudaria a cosir totes aquestes peces i a explicar com la industrialització va transformar Reus —no només econòmicament, sinó també socialment i culturalment.
Un centre viu, no només un museu
Aquest projecte no hauria de ser un museu estàtic, sinó un espai viu i participatiu, on conflueixin la recerca històrica, l’educació i la cultura contemporània. Podria recollir i digitalitzar fons documentals, fotografies i objectes industrials, ara repartits per varis centres, oferir exposicions temporals i tallers didàctics, i organitzar rutes pel patrimoni industrial reusenc.
A altres ciutats catalanes, com Terrassa, Sabadell o Manresa, la recuperació del patrimoni industrial ha estat un èxit. El Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) ha demostrat que el llegat industrial pot convertir-se en una font de coneixement i de dinamització econòmica. Reus, amb la seva trajectòria, té tot el potencial per sumar-se a aquesta xarxa.
Memòria obrera, memòria ciutadana
La història industrial és la història de les màquines i dels empresaris que van saber importar el coneixement i la tècnica d’altres indrets d’Europa. Però també la història de les persones que van treballar a les fàbriques, tallers i bòbiles. Dones que van entrar al mercat laboral, famílies que van emigrar per trobar feina, obrers que van fundar societats culturals i cooperatives. Preservar aquesta memòria és un acte de justícia històrica. I fer-ho des de Reus, una ciutat amb una rica tradició associativa i cultural, és un deure amb el passat i amb les futures generacions.
Una oportunitat per al futur
La creació d’un Centre de Memòria Industrial seria també una oportunitat per dinamitzar el patrimoni local que ancara resta a la ciutat, com la Pich Aguilra o l’antiga fabrica Vicchers al carrer del Roser. Edificis inclosos en la guia d’arquitectura de Reus i que poden desapareixer en ares a solucionar altres objectius cojunturals. No ens tornem a equivocar i destruir patrimoni material i immaterial com en èpoques passades que tan hem criticat i que ara lamentem.
El temps corre
Cada any que passa, una part d’aquesta memòria es perd. Fotografies que s’esvaeixen, edificis que s’enderroquen, històries que deixen d’explicar-se. Reus ha sabut reivindicar el seu passat modernista i comercial; ara li toca recuperar la seva ànima industrial, el motor silenciós que la va fer créixer.
El futur de la memòria depèn de la voluntat de preservar-la. I Reus, que sempre ha estat una ciutat de visió i iniciativa, pot —i ha de— liderar aquest pas. Com el lema de l’associació Espais Ocults-Reus Ocult, de la qual sóc voluntari. Si es coneix el patrimoni s’estima, i si s’estima es defensa i es preserva .Reus mereix un Centre de Memòria Industrial. No només per mirar enrere, sinó per entendre d’on venim i imaginar on volem anar.