Cambrils està perdent el seu patrimoni verd

Cambrils sempre ha estat un referent de ciutat mediterrània amable, acollidora i ben cuidada. Els nostres carrers, jardins i espais públics eren motiu d’orgull per a veïns i visitants. Les palmeres, en particular, han estat durant dècades un símbol d’aquest paisatge. En tenim moltes que són centenàries, plantades amb paciència i manteniment constant per diverses generacions de cambrilencs i cambrilenques que van entendre que la bellesa d’una ciutat també es construeix des de la cura del seu verd.

Avui, però, aquest esforç col·lectiu s’està perdent en qüestió de setmanes. El patrimoni de palmeres de Cambrils està en risc. Ho podem comprovar fàcilment si passegem pel Molí de l’Avall, la Creu de la Missió, Països Catalans o als voltants de l’Ermita: palmeres seques, sense podar, amb les fulles mortes penjant, afectades per plagues, o fins i tot completament mortes i abandonades. El que durant anys s’havia aconseguit mantenir amb dedicació i coneixement tècnic, ara s’està desfent per pura deixadesa.

No es tracta només d’un problema d’imatge. Estem perdent en pocs mesos la inversió de molts anys de treball i manteniment. Les palmeres, com qualsevol element viu, requereixen un seguiment continu: reg, poda, tractament fitosanitari, control de plagues i substitució quan cal. Quan això s’interromp, la natura no espera. La degradació és ràpida i, sovint, irreversible.

Les palmeres no són simples elements decoratius. Són part del nostre patrimoni vegetal, històric i cultural. Formen part de la memòria visual de Cambrils, del seu caràcter mediterrani, del seu atractiu turístic. I avui, moltes d’elles estan literalment morint davant la indiferència de l’actual govern municipal.

Aquesta manca de manteniment no és un fet aïllat. És el reflex d’un deteriorament general del conjunt de la jardineria pública. Aquest estiu ja s’ha fet evident: zones enjardinades sense reg, plantes seques, parterres buits, gespes cremades i una sensació de deixadesa que trenca amb la imatge cuidada que sempre havia tingut el nostre municipi. La Rambla Jaume I n’és un exemple clar: un espai que hauria de ser el nostre passeig emblemàtic presenta un aspecte de desgast, amb vegetació abandonada i sense el manteniment mínim que li correspondria a un eix tan representatiu.

Des de Compromís per Cambrils volem posar sobre la taula una realitat incòmoda però necessària: Cambrils està retrocedint en la cura del seu espai públic. Les zones verdes no són un luxe; són qualitat de vida, salut, sostenibilitat i atractiu turístic. Cada palmera que es mor, cada jardí que s’asseca, cada racó que s’abandona, és un pas enrere en el model de ciutat que hem construït entre tots.

Reclamem al govern municipal una actuació immediata i planificada:

- Fer un inventari i diagnosi del patrimoni de palmeres i del conjunt del verd urbà.

- Aplicar tractaments urgents en els exemplars en risc.

- Reprendre el pla de manteniment periòdic que s’havia consolidat en mandats anteriors.

- Fer seguiment i control a les empreses adjudicatàries perquè compleixin al 100% tots els treballs que preveuen els plecs de les licitacions ja que intuïm que no s’estan acomplint .

- I, sobretot, recuperar la cultura de la cura: entendre que mantenir també és governar.

Cambrils ha estat sempre una ciutat de referència per la seva imatge, pel seu equilibri entre natura i urbanisme, i per l’estima al seu paisatge. No podem deixar que la desídia i la improvisació ens facin perdre aquest llegat.

Perquè les palmeres no són només elements naturals de decoració. Són testimoni d’una manera de fer ciutat. I si les deixem morir, estarem deixant morir també una part del que som com a cambrilencs.