Mn. Joan Magí, noranta anys ben aprofitats

Tornava l’altre dia de visitar els mixos que bigotisdepica@gmail.com té en adopció, quan vaig sentir un cert rebombori a la biblioteca que em tenen “okupada” Mixeta, Boni i Bonic. Vaig arribar a temps per a escoltar que la primera deia: “Ja n’estic tipa de parlar del trio de la cocaïna, que ja són cinc (el mininapoleó Macron, Starmer, Merz, Zelenski i l’Úrsula, que, per cert, heu observat el seu nassarró?), del fumador de snus Tusk i de l’inclassificable Trump, sense comptar amb els decididament estúpids com el finlandès Stupp o la inefable Kaja Kallas. Rute, el de l’OTAN, en alguns llocs ja el caricaturen com una rata!”

– De què vols parlar, doncs?– preguntaren a duo Boni i Bonic.

– De persones que han fet alguna cosa positiva en la seva vida, que han treballat per la cultura i per la pau i no com aquella colla de sapastres abans esmentada. Acabaran embolicant-nos a tots en una guerra que no podrà guanyar ningú i que, de moment, ens la van venent com a quelcom necessari i colar-nos retallades de tota mena. Ja saps que van dir que gastàvem massa en sanitat i educació i poc en armament.

– I de qui vols parlar?

– Mireu. Fa uns dies vaig assistir (amagada dins el sarró del nostre humà) a l’homenatge que a l’Aula Magna del Seminari de Tarragona es va retre el passat 23 d’octubre a mossèn Joan Magí amb motiu dels seus noranta anys. Els parlaments dels doctors Andreu Muñoz, Joan Ferrer, Esperança Amill i Joan Planellas, l’arquebisbe, van glossar la seva figura com a científic (és un dels nostres més grans biblistes) i com a persona, coincidint tots que es tractava d’un veritable home de Déu. La intervenció de Mn. Magí fou alegre i molt propera. Semblava mentida que hagués complert noranta anys d’una vida plena en tots els camps: va fundar l’Associació Bíblica de Catalunya, va impulsar les traduccions que van donar lloc a la publicació de la Bíblia Catalana Interconfessional, ha treballat per l’ecumenisme i la unitat dels cristians, va organitzar tandes de colònies, va dirigir viatges a Terra Santa per conèixer els llocs bíblics, exposicions… i un etcètera així de llarg. L’acte va acabar amb Mn. Joan Àguila i Mn. Víctor Mosquera interpretant cançons compostes per l’homenatjat.

– Aquestes cançons revifaren en mi molts records, pel que després us explicaré… I sabeu que ha estat un gran defensor de la nostra llengua? -vaig intervenir un servidor- Us ho puc dir, perquè vaig tenir ocasió de col·laborar en dues de les seves iniciatives. Quan jo era delegat de Mitjans de Comunicació de l’Arquebisbat, va tenir la idea d’enregistrar els textos dels quatre evangelis (Mateu, Marc, Lluc i Joan) en catorze CDs. Es van gravar als estudis del mateix Arquebisbat amb locutors professionals, fons musicals i tot el que calia per a una bona audició. I, en aquell mateix indret es va enregistrar també un altre CD amb trenta-set cançons amb veu, música, lletra i arranjaments del mateix Mn. Magí en les que feia un repàs de la Bíblia adreçat als infants de la Catequesi. I tot en català.

– Renoi!– van exclamar els mixos, a cor– Sí que han estat ben aprofitats aquests anys. No n’hi ha gaires de personatges així.

– En podeu estar ben segurs!