Grip aviària: cal un pla d’actuació urgent

Aquest últim any i, especialment, des de l’estiu, hi ha hagut un repunt preocupant de focus de grip aviària a l’Estat espanyol, amb gairebé 70 casos confirmats, 14 dels quals en granges, segons les darreres dades del Ministeri d’Agricultura. Els últims, a l’octubre, a les províncies de Madrid i Valladolid, han afectat granges de ponedores i de pollastres amb censos de fins a 450.000 gallines de posta per granja. A Catalunya, l’últim focus en una granja va ser a principi del 2023, però la situació a Espanya i la detecció de cinc positius en aus silvestre a l’Alt Empordà, a finals d’estiu, i al Baix Ebre, les últimes setmanes, ens ha de fer estar alerta i extremar el control, perquè el risc hi és.

Cal recordar que la grip aviària és una malaltia vírica contagiosa que afecta tant aus domèstiques com silvestres, i que la variant més present actualment causa una mortalitat elevada. Per als ramaders, un cas positiu implica el sacrifici de totes les aus, a més del procés de neteja i desinfecció, i la tornada a la normalitat productiva pot tardar moltes setmanes, i en el cas de gallines ponedores, més d’un any. A més, suposa la prohibició de moviment dels animals, problema que ara està vivint el sector boví amb els casos positius de la dermatosi contagiosa. Per tot plegat, els avicultors no podem abaixar la guàrdia.

L’experiència ens ha fet conscienciar sobre la importància de les mesures de bioseguretat a les granges per evitar l’entrada del virus. Des del sector hem fet un esforç, hem millorat les instal·lacions i ens hem adaptat a les noves normatives. Però, per fer front a una malaltia d’efectes devastadors ens cal la implicació de tothom i un treball conjunt, des de la gestió de les aus d’autoconsum fins als avicultors i les administracions.

Amb el repunt de focus a Espanya, exigim al Govern que tingui a punt un pla d’actuació urgentment, clar i ben desenvolupat, que ens permeti respondre amb fermesa en cas que la malaltia arribi a Catalunya. Els avicultors farem tot el que estigui a les nostres mans, però necessitem saber, si ens trobem amb un possible cas, com se sacrificaran els animals, quina capacitat hi haurà per gestionar un focus en una granja, quines mesures de contenció tindrem a l’abast... Conèixer totes aquestes qüestions, tenir un pla per poder actuar ràpidament si cal i evitar al màxim que s’estengui una malaltia com aquesta és clau per a la continuïtat de la nostra ramaderia.