Sóc de poble... i tant que sí. I què?

Sóc de poble. Amb la boca ben plena i el cor encara més. No demano perdó. No porto excuses ni justificacions. Durant anys, massa anys, ens van fer creure que calia amagar-ho. Com si ser de poble fos una vergonya discreta, embolicada amb accents i camises de quadres.

Ser de poble no és viure en un lloc petit, és viure amb el cor obert. Un poble petit pot tenir horitzons infinits. Qui té arrels, té ales.

No és quedar-se enrere. És quedar-se sencer. No és tenir menys, sinó tenir més del que importa: més silenci que cura, més noms coneguts que noms oblidats, més terra sota les ungles que fum als ulls. Un poble és un mapa dibuixat amb noms propis i memòria col·lectiva. El silenci d’un poble parla més que mil semàfors en verd.

No em fa falta GPS per trobar el camí, perquè la vida me l’ha ensenyat el pare des del marge del mas. He après a mesurar el temps amb les estacions, no amb els semàfors. Els camins de terra porten més lluny que les autopistes. La vida lenta del poble accelera el que de veritat importa.

No vaig tenir tots els luxes, però vaig tenir luxe de veritat: una tarda d’estiu sota la morera, un vespre de festa major que fa oblidar l’hivern, una plaça plena de vida cada diumenge. Cada plaça és un llibre obert de records compartits. L’abundància no és quantitat, sinó qualitat de moments.

Sí, al poble tot se sap. Però també et saben. Et coneixen. Et truquen si no surts de casa. Et deixen ous a la porta. Et fan caldo quan tens febre. No és control, és comunitat. El poble és l’únic lloc on la distància més curta és una conversa. En un poble, cada nom és un rostre i cada rostre és una història.

M’ha fet resistent, humil, orgullós i tendre. M’ha ensenyat que la natura no és decorat, sinó idioma; que la terra és memòria; que la vida pot ser lenta i intensa alhora. La natura del poble no és paisatge: és partitura de vida. Ser de poble és haver après que la felicitat no fa soroll.

Quan la vida m’ha fet parar, he entès que la meva força no ve de la llum, sinó de la gent que espera. No de les pastilles, sinó del silenci que acompanya. La força d’un poble no es veu: es nota quan més la necessites. El poble és l’art de viure sense pressa, però amb profunditat.

No estic per sobre de ningú, però tampoc per sota. Si mai vaig abaixar el cap, ara el torno a aixecar. Ser de poble és la meva bandera. Un poble no es mesura pels habitants, sinó pels batecs compartits. Qui oblida el poble, oblida una part de si mateix.

Sóc de poble amb els renoms, el pa de forn, la veu trencada del pagès, els noms dels arbres i la mirada ampla. Els carrers del poble no són de ciment: són de complicitats. Un poble és l’únic lloc on el futur es construeix amb memòria. Ser de poble no és un defecte. És un privilegi. La terra on neixes no és un punt al GPS, és un punt al teu ADN.