Quan la solidaritat es confon amb odi
Hi ha qui vol fer creure que defensar el poble palestí és una mostra d’odi o d’ignorància. Però defensar Palestina no és justificar cap violència, és denunciar una injustícia estructural que dura més de set dècades. Cap consciència democràtica pot restar indiferent davant d’un poble empresonat, bombardejat i sotmès a un règim d’apartheid, tal com denuncien les principals organitzacions de drets humans del món.
Rebutgem totes les morts, però també la manipulació que vol posar al mateix nivell una acció armada i un genocidi. El que passa a Gaza no és la resposta a un atac, és un pla calculat per aniquilar un poble. La desproporció és brutal, desenes de milers de civils assassinats, milers de criatures sota les runes, dones violades, hospitals destruïts, periodistes executats i famílies senceres desaparegudes. Això no és defensa, és venjança, i la venjança mai construeix pau.
Defensar Palestina no és estar amb Hamàs, és estar amb el dret internacional, amb la justícia i amb la vida. Condemnem la violència vingui d’on vingui, però no acceptem que s’utilitzi un atemptat per justificar un genocidi retransmès en directe. Les víctimes palestines no són danys col·laterals, són persones, amb noms, somnis i drets. Cap Estat pot reclamar-se democràtic mentre practica el terror d’Estat contra un poble tancat, ferit i famolenc.
Els sindicats anticapitalistes i feministes que donen suport al poble palestí ho fan des de la coherència. Ser sindicalista és estar al costat dels pobles oprimits, de les treballadores i dels treballadors explotats i de les dones invisibilitzades. No hi ha feminisme que calli davant de les violacions, els assassinats massius de dones i criatures. No hi ha pacifisme que s’excusi en la neutralitat quan un exèrcit arrasa hospitals i escoles. El silenci, aquí, és còmplice.
Les mobilitzacions i vagues en suport a Palestina no neixen de l’odi, sinó de la solidaritat. Neixen de la convicció que la pau no s’improvisa ni s’imposa amb bombes, sinó que només és possible quan hi ha justícia. Per això exigim l’embargament total d’armes a Israel, el trencament de relacions comercials i la fi del blanqueig institucional d’un Estat que viola cada dia els drets humans més bàsics.
El que passa a Gaza ens interpel·la, no és un conflicte llunyà, és el reflex del món que permetem. Davant la barbàrie, o mirem cap a una altra banda, o ens plantem. Nosaltres ens plantem.