La vaga fantasma per Palestina
Fa uns dies es va convocar una vaga general en suport a Palestina. Una vaga estranya, de la qual no van quedar clars els motius, més enllà de canalitzar odi antisemita, sentiment antiimperialista, frustració per la decadència d’Occident i les contradiccions d’alguns moviments polítics que, sota una façana progressista, amaguen pulsions autoritàries i excloents.
Com a representant sindical, em preocupa profundament el paper que hi han jugat alguns sindicats. La vaga d’ahir no és més que un nou esglaó en el camí del despropòsit.
El 8 d’octubre de 2023, l’endemà de l’atac de Hamàs contra població civil israeliana —amb dones violades, nens assassinats, famílies cremades vives i desenes de persones segrestades— el meu sindicat, IAC-CATAC, del qual havia estat delegat més de vint anys, va participar en una concentració a la plaça Sant Jaume de Barcelona. S’hi celebrava obertament la “resistència palestina”. Aquell mateix dia vaig donar-me de baixa i retornar la quota.
Un sindicat que es defineix com a feminista i pacifista no pot, sota cap concepte, justificar un atac terrorista com aquell. Va quedar clar, per a mi, que la vida dels palestins no els importa tant com pretenen mostrar. Perquè, sincerament, què s’esperaven que passaria després? Hamàs buscava provocar la reacció d’Israel, sabent que seria brutal, i així alimentar el relat del victimisme perpetu. I, com sabem, això ha servit per empitjorar encara més la tragèdia humanitària a Gaza.
Esperava que, davant els fets posteriors a la treva —com les execucions públiques a mans de Hamàs—, molts dels qui cridaven pel “Palestina lliure del riu fins al mar” adaptarien el discurs.
I tornant a la vaga: què ha passat als centres de treball? A l’Ajuntament de Salou, on treballo, cap dels tres sindicats amb representació —tots ells convocants de la vaga— no va informar els treballadors dels motius. El seguiment va ser anecdòtic: l’1%.
Intrigat, vaig entrar al web del sindicat que abans representava (iac.cat) per llegir els arguments de la convocatòria. El resultat: un text incoherent, frases inacabades i manca total de claredat. Per exemple:
«L’embargament d’armes aprovat pel Govern no és»
«No s’han trencat les relacions diplomàtiques, comercials ni econòmiques amb»
«Es continua netejant la imatge a través d’esdeveniments esportius i…»
No, no és un error d’impressió ni del lector: les frases estan, literalment, tallades. Pretenem explicar un dels conflictes més complexos i enverinats del món i no sabem ni acabar una frase.
¿Ha estat, doncs, un fracàs la vaga? No necessàriament, si entenem que la seva funció no era sumar treballadors al seu discurs, sinó oferir cobertura legal a talls de carretera i altres accions de protesta. Alguns potser fins i tot ho consideraran un èxit.