La capitalitat no es proclama, s’exerceix

Tarragona no necessita proclamar-se capital cada dos per tres. Ho és per història, per pes institucional i, sobretot, pels fets que ho demostren. La capitalitat no es reivindica amb discursos buits, sinó que s’exerceix amb gestió, amb projectes i amb resultats tangibles. I això és exactament el que està fent l’alcalde Rubén Viñuales, que ha sabut encarar tres projectes clau per al futur de la ciutat: la nova biblioteca pública a la Tabacalera, el futur Conservatori i el Museu d’art de Tarragona, impulsat conjuntament amb la Generalitat i la Diputació.

Aquests tres elements no són simples titulars, sinó fonaments reals d’una ciutat que torna a pensar-se en gran, que s’està situant com a referent cultural i institucional al sud de Catalunya. Aquesta és la millor manera d’exercir la capitalitat: treballant des del diàleg, amb altura de mires i deixant enrere la política del soroll.

Per això sorprèn i preocupa veure com determinats representants polítics prefereixen instal·lar-se en la crítica estèril o en el tacticisme de curta volada. La senyora Martorell, per exemple, alerta sobre una suposada pèrdua de capitalitat, com si la ciutat hagués d’estar en permanent competició amb el seu entorn. I el senyor Xavier Puig, d’ERC, s’entesta a bloquejar la creació de l’Associació Metropolitana del Camp de Tarragona exigint un vot ponderat que no té cap sentit en una associació d’aquest tipus.

Les associacions, per definició, serveixen per col·laborar, compartir idees i avançar plegats. No per competir. La ponderació de vot pot tenir sentit en consorcis o mancomunitats quan hi ha competències o aportacions econòmiques concretes, però no en una fase inicial com aquesta. Reclamar-ho ara només pot interpretar-se com un intent de posar pals a les rodes i d’alimentar el relat del greuge. I això, sincerament, ja no toca.

El que realment importa és entendre que una àrea metropolitana no resta, sinó que suma. Que tots hi guanyem. Tant si ets de Tarragona com si ets d’un municipi petit com la Secuita o el Morell, l’objectiu és el mateix: millorar serveis, optimitzar recursos i crear oportunitats per a tothom. La capitalitat no s’exerceix mirant per sobre l’espatlla els altres, sinó sabent treballar colze a colze, amb humilitat i lideratge alhora.

Un bon exemple n’és el projecte del pàrquing low cost a l’estació del Camp de Tarragona, un equipament que feia vint anys que s’esperava i que ara s’ha desbloquejat gràcies a la col·laboració entre l’Ajuntament de Tarragona i el de la Secuita. L’alcalde Viñuales ha sabut entendre que, per avançar, cal seure a la mateixa taula amb tothom, encara que sigui amb un municipi de només 1.800 habitants. Aquesta és la diferència entre qui té visió metropolitana i qui prefereix quedar-se atrapat en actituds provincianes.

També convé recordar que les àrees metropolitanes no tenen capitalitat, perquè no són estructures jeràrquiques. Són comunitats de serveis. I el repte és justament aquest: construir una xarxa que faci més eficient la gestió pública i redueixi costos. En això, cal reconèixer la valentia de l’alcaldessa de Reus, que ha impulsat FunesCamp, una empresa pública que ofereix serveis municipals a un cost inferior al de les empreses privades. Ja hi treballen diversos municipis del territori, demostrant que la cooperació és la millor eina per avançar.

Tarragona, per ara, no s’hi pot sumar perquè compta amb una empresa mixta, però en el futur podria ser-ho. I també podria participar, des de l’Associació Metropolitana, en projectes compartits d’aigua, energia o transport públic. El que és essencial és posar el focus en el servei a la ciutadania, no en les sigles ni en les fronteres.

Qui parla de perdre capitalitat confon la política amb la propaganda. Perquè la capitalitat no es perd ni es guanya cada quatre anys: es consolida amb gestió, diàleg i resultats. I, malauradament, la història recent ens ha deixat exemples del contrari. On Tarragona va sortir realment perjudicada no va ser amb cap associació metropolitana, sinó quan, durant l’època de Nadal, la senyora Martorell va ser part del govern que va impulsar la segregació de la Canonja sense valorar-ne les conseqüències econòmiques per a la ciutat. Aquella decisió, més guiada per interessos electoralistes de PP i CiU que pel bé comú, va debilitar Tarragona i va tenir un cost que encara avui arrosseguem.

Per això, insistir ara en el tacticisme o en el relat victimista és repetir els errors del passat. Tarragona no necessita polítics que facin bandera del “nosaltres contra ells”, sinó persones capaces d’entendre que liderar una capital vol dir també saber escoltar, coordinar i construir aliances. La ciutadania tarragonina no té complexos: sap que la seva ciutat és capital, que lidera el Camp de Tarragona i que està cridada a tenir un paper central a Catalunya. El que no necessita és qui en dubti o qui la vulgui fer petita per interessos de partit.

L’Associació Metropolitana tirarà endavant malgrat els sorolls i els entrebancs, perquè el sentit comú s’acaba imposant sempre. I la història, una vegada més, deixarà en evidència aquells que avui bloquegen el progrés amb arguments febles o actituds de recel. Passa sempre amb els projectes de gran abast: primer s’hi posen traves, després se n’acaba reconeixent el valor.

Ja va passar amb els Jocs Mediterranis. Molts s’hi van oposar o els van menysprear, i avui Tarragona gaudeix d’un llegat esportiu de primer nivell, sense deutes i amb instal·lacions que la consoliden com a capital esportiva del sud de Catalunya. Això és gestió i visió de futur. La resta, simple tacticisme polític. El moment actual reclama mirar més enllà dels debats estèrils. Tarragona no pot perdre temps en falses polèmiques ni en discursos de sospita. Necessitem continuar apostant per projectes de ciutat que generin orgull i confiança. El futur de Tarragona no es decidirà en una roda de premsa ni en un titular, sinó en la capacitat de consolidar aliances, d’aprofitar sinergies i de situar la ciutat al centre de les grans decisions del Camp.

Perquè el lideratge no s’imposa, es guanya. I Tarragona, avui, està en condicions de guanyar-lo de nou amb una estratègia clara, amb humilitat i amb fets. Els que no ho entenguin, potser haurien de revisar quina és la seva idea de ciutat i a qui volen servir. Els que hi creiem, sabem que Tarragona té present i futur, i que la millor manera d’honorar el seu passat és fer-la créixer, sense complexos i amb ambició.

La capitalitat no es proclama, s’exerceix. I Tarragona, finalment, ho està tornant a fer.