La Col·lectivitat de la UGT de la Secuita durant la Guerra Civil
La Col·lectivitat de la Secuita va tenir lloc en aquest poble del Tarragonès durant la Guerra Civil (1936-1939). Va néixer en el context de l’aixecament contra el govern de la República. El president va ser Antoni Rocamara. Aquest va tramitar a la Generalitat durant el juliol de 1937 les actes de les confiscacions de propietats dutes a terme per ser explotades col·lectivament. Els expropiats van ser acusats de feixistes, de desnonar a pagesos i d’actuar contra la República i les seves lleis.
Una part de les terres confiscades es van cedir als jornalers aturats dels Pallaresos. L’altra, 275 hectàrees, va ser englobada dintre de la col·lectivitat de la Secuita. Aquesta també es va apropiar d’utensilis, maquinària, mercaderies, sacs de sofre i un cotxe. Els dirigents van ser Antoni Rocamora Mir, Pere Coll Fortuny, Josep Calvet Porta i Gabriel Brunet Solé. Les finques van ser confiscades entre el 12 i 25 d’agost de 1936 i es va procedir a la seva protocol·lització el 6 de juliol de 1937.
El Sindicat Agrícola de la Secuita va crear en una data inexacta del 1937, una emissió de bitllets d’1 pta, 50 cts i 25 cts, per un import total de 1750 ptes que tingueren curs normal entre la població. Eren impresos per una sola cara sobre cartolina, no hi figurava cap emblema i estaven emmarcats per una simple ratlla. Al dors hi havia el segell tampó blau del Sindicat Agrícola Cooperatiu i Caixa Rural de la Secuita.
Es van expropiar les propietats d’Àngel Chacón, la seva esposa Adela Porta Larraz i la seva germana Josepa. Àngel Chacón va ser un militar que va néixer el 1888. Va ser capità del regiment d’infanteria de Luchana i enviat a Ceuta on va rebre una medalla pels fets de Tetuan. També va ser capità del batalló d’Almansa, i més tard, destinat a Melilla. Es va casar amb Teresa Porta i amb la seva germana Adela, filles del metge oculista Josep Porta Vidal, a qui la Secuita li va dedicar un carrer. Angel Chacón va ser afusellat durant la sublevació de Tarragona el 24 de juliol de 1936. La Secuita va posar el seu nom al camp de futbol que hi ha a la carretera de Perafort.
Josep Oriol Estruch Malet tenia com administrador a Josep Banús de la Masó. Era fill de Josep Oriol Estruch Sabadell i Eulalia Malet. El pare era un industrial tèxtil i propietari de la Llinera de Premià de Mar. El 1925 Josep Oriol estava casat amb Maria Milà i tenia dues filles, Madrona i Eulàlia. Maria Milà era germana de Pere Milà, el propietari que va encarregar a Gaudí la construcció de la Pedrera. Als Estruch els hi van confiscar l’heretat de la Tallada de 125.000 ptes de valor.
També es van confiscar les propietats de Maria del Pilar Larraz Masalles de Barcelona. Era la tieta d’Adela, Josepa i Teresa, i cunyada del Dr. Porta. Era esposa de l’advocat nascut a Montblanc, Ignasi Torruella Masalles. Es va confiscar una casa al carrer Jacint Verdaguer on es va instal·lar el Sindicat Agrícola. També una finca coneguda com Cal Porta, una casa al carrer Capità Sancho; i diferents immobles a la plaça Galán i Garcia Hernández. A més a més d’altres propietats i partides de terra.
A Antònia Mercader Tutusaus li van requisar el Mas d’en Gibert. Josep Pi Soler i la seva esposa Josepa Almirall de Bruguera també van ser considerats desafectes. Després de les eleccions del 16 de febrer van marxar a Portugal quedant només un fill de nom Manuel que finalment també va marxar a l’estranger. Es va requisar el mas de Mercader de 125.000 ptes de valor. També es van confiscar peces de terra, utensilis i productes del camp. Es deia que al mas Mercader tenien lloc reunions de persones desafectes al règim.
El propietari Josep Sagí Vidal va abandonar les seves propietats. Es va confiscar una casa al carrer Victòria 14 d’abril i l’heretat del mas de l’Hereuet de 120.000 ptes de valor, on es va instal·lar la col·lectivització. També es va incauta una casa al carrer Àngel Guimerà, una altra al carrer Victòria i una peça de terra a Tapioles
La Col·lectivitat de la UGT de la Secuita va afectar 275 ha de terra, és a dir, una superfície total de 2,80 km2. El mas de l’Hereuet va ser el centre de la col·lectivització. Aquest estudi ens mostra com es va viure la revolució en el món rural creant-se una utopia amb mesures dràstiques. Això va generar disputes per la propietat de la terra, enfrontaments ideològics i tensions socials. Cal tenir present que aquest sistema va tenir lloc en un clima de guerra i de por, escassetat d’aliments, bombardejos i mobilitzacions per anar al front.