L’absentisme laboral

Des del mateix concepte del que és l’absentisme, entès com l’absència d’una persona al seu lloc de treball, s’obren tota una sèrie de variables que es traslladen a un problema molt greu, tant per les institucions públiques com pel sector privat, que veuen com les seves previsions puntuals es poden veure afectades per una situació de descontrol absolut, que incideix, directament, sobre la qualitat del servei i que, fins i tot, pot comportar la fallida a tots els nivells.

És evident que el que parlo té connotacions de tota mena i afecta el subjectivisme i el compromís personal de la gent, a l’hora de fer-se responsable, o no, del projecte en el qual està ‘treballant’ i la seva continuïtat.

En qualsevol cas, el que sí que és evident és que, any rere any, el tema s’incrementa i, per tant, la pèrdua de jornades laborals, és un fet evident difícil de discutir, malgrat la seva repercussió social, sense límits, en el sector públic, però també en la inviabilitat empresarial, si analitzem el sector privat.

Molts són els estudis i dades respecte del que comento, amb arguments i raonaments de tota classe a l’hora de la seva anàlisi o la trobada dels motius; però la constatació de l’efecte no té discussió i és un fet assentat que es ‘pateix’ estoicament.

Realment el tema és molt més alambinat del que es pugui suposar i fa difícil l’anàlisi examinant totes les variables, però, en tot cas, sembla vital entrar en el fons del tema, si realment volen donar respostes concretes i possibles al respecte.

Ja sé que es fa difícil valorar i justificar cada baixa, però no crec que sigui de rebut continuar en el model vigent, on sembla que, per part d’alguns, en la relació pública o privada, es fa difícil apostar per solidaritats positivistes, quedant-se en el fet personal com únic argument possible.

No sé si, a més, ens podem permetre dades com les que es publiciten, amb ‘baixes’ en determinats sectors, per una societat òrfena, massa vegades, de solucions possibles, si bé, poden ser inviables i l’estabilitat del servei, des del vessant dels temes de tots, i la mateixa productivitat de les empreses, són fets a valorar en la seva justa mesura, buscant fórmules viables per trobar estratègies de futur urgents.

És evident que, majoritàriament, la ciutadania compleix puntualment amb els seus compromisos laborals, i que els seus representants fan la seva feina, una altra cosa és l’existència de minories quantificables, a l’alça, que, fixant la seva prioritat personal per damunt de qualsevol altra argumentació, i és aquí on la incidència hauria de fer-se evident, si no volem caure en un parany del qual serà difícil rescabalar-se.

En l’apartat empresarial, aquesta situació que comento, comporta un greu condicionant per la competitivitat, amb el que això suposa de risc de viabilitat empresarial i, per tant, sembla urgent la trobada de fórmules estructurades que permetin respostes adients, no fer el que toca, posarà en perill la mateixa economia del país, davant la falta d’eines que puguin resoldre el col·lapse en portes que es pot donar, convertint-se en un problema de país, en general i a tots els efectes.

En definitiva, benvinguts siguin els debats emblemàtics, com la reducció de la jornada laboral, però sense oblidar punts com els que refereixo, de manera seriosa i responsable, buscant alternatives amb compromisos, i això només pot portar-se a terme en funció de la trobada de solucions, en tots els aspectes com els que esmento, els demès són paraules sense cap viabilitat real, o demagògia barata, sense anàlisis coherents.

L’exemple, publicitat aquest estiu, d’un poble de casa nostra, on en un determinat departament estaven de baixa 50 dels seus 52 treballadors, hauria de quedar-se en una anècdota que esperem no es converteixi en un punt de normalitat.