Catalunya, més Nació i menys Metròpolis
Cada dia que passa Catalunya està més desequilibrada i fragmentada territorialment. El País i el Govern no té model territorial. El País va per inèrcia, des de fa molts anys.
Els Estats forts tenen un model de territori ben definit. Catalunya fa molt de temps que no vol afrontar aquest repte, per incomoditat, per interessos polítics encoberts o per incompetència, però mentrestant les inèrcies territorials van desdibuixant la Nació.
Ja podem afirmar que hi ha dues Catalunyes, la metropolitana i la no metropolitana. Una dualitat que sembla volguda o fomentada des del punt de vista ideològic i polític per alguns.
Una voluntat ideològica i política camuflada amb un universalisme i un globalisme metropolità, aparentment neutre, que cerca una governança d’un fet urbà, però que deslliga les ciutats dels seu hinterland. Deslliga les ciutats dels seus voltants, deslliga les capitals de la seva nació.
I això és el que està passant a Catalunya, i sembla que no ho vulguem veure. Anar a Barcelona,, passejar pels carrers i veure i escoltar la seva població, cada cop més desnacionalitzada. I això amb el temps, si no fem res es pronunciarà més i més, no ens enganyem.
La Metròpolis desfà la Nació. Per què? Perquè l’any 2010 el Parlament de Catalunya va fer un intent per modernitzar el model territorial de Catalunya. Per un cantó, la proposta d’una Llei de Vegueries que regionalitzés Catalunya i que modernitzes un model territorial basat en unes comarques dibuixades l’any 1936. Per altra banda, aprovar una llei de l’Àrea Metropolitana que permetés gestionar el fet urbà metropolità que no tenia cap ens que ho permetés.
Era una bona proposta, però no va anar bé. Només es va aprovar la llei de l’Àrea Metropolitana, empoderant la Metròpolis respecte de la resta de Catalunya. L’empoderament de la resta del país amb la llei de Vegueries no va ser possible, i es va deixar orfe de governança al 80% del territori. La llei de Vegueries va quedar en un calaix.
En resum, la Metròpolis va a 200 km/h amb un model territorial modern, i la Catalunya metropolitana va a 20 km/h amb un comarcalisme desfasat. Desequilibri, fragmentació.
El debat territorial és un debat polític incòmode, però que s’ha de fer, si no el fem perdrem la Nació, i Catalunya com l’entenem no existirà més.