Seguidisme (i II)

–Saps, Mixeta, que potser aquest serà el meu darrer article? Després de la mort del meu fill, no em queden forces per a seguir. A més, no m’agrada el que veig en aquest món, on els grans mitjans de comunicació estan venuts a les elits corporatives i ens volen fer combregar amb rodes de molí. Només em faltava veure a la més alta representació de l’Estat reunit a Nova York amb Ahmad-al-Shara, actual president de Síria. Aquest individu, conegut també com Al-Golani, és un famós terrorista, peça clau d’horrors com Al-Nusra i Al-Qaeda, a qui els EUA havien posat preu al seu cap. Els mateixos que l’han posat al capdavant de la dissortada Síria oferien deu milions de dòlars per la seva captura o mort. Tots el recordem jugant al futbol amb els caps de cristians i alauites decapitats. Fa uns tres mesos va fer matar més de dues-centes persones. I no fa encara un any, va organitzar una cacera de cristians i alauites, ocasionant milers de morts. Només en van poder escapar uns quants refugiant-se a la base militar russa de Tartús. Em cau la cara de vergonya en pensar que algú que representa, diuen, al poble espanyol, del qual per ara i tant formem part, pugui ni tan sols bescanviar unes paraules amb un criminal d’aquest calibre, malgrat que ara s’hagi retallat la barba i llueixi vestits cars. Per altra banda, els tambors de guerra sonen cada cop més forts a Europa.

—Sí, noi, sí!... No es pot lluitar contra les elits globalistes que ens empenyen a la guerra.

—Què dius, ara! —va exclamar la Boni, mentre el Bonic arrufava el musell.

—Heu sentit el que ha dit Yvette Cooper, la ministra d’afers exteriors de la Gran Bretanya? Ha fet gairebé una crida a la guerra, com ho fa més dissimuladament Úrsula von der Leyen. També ho fan Macron, el mininapoleò gavatx, o el führer Merz (no ho oblidem, fill i net d’alts personatges del III Reich, el de Hitler). O Míster Kellog, el «negociador» (sic) nordamericà per a la pau a Ucraïna, qui en sis mesos ha canviat el seu discurs apaivagador per un d’absolutament bel·licista, proper al de Zelenski, qui per cert ha comprat dues finques a Barcelona.

—De fet —va intervenir Mixeta—, incendiaris n’hi ha a tot arreu. Penseu en la «senyora» Díaz Ayuso, parlant de què estem en un estat de «preguerra civil» i inventant-se amenaces per part del lehendakari Pradales, que va resultar que no eren certes.

—Sí, com la història del míssil rus impactant a Polònia, que fou un error d’un pilot polonès— va afegir Bonic.

—El cas és que ja ens podem anar preparant. La incompetent classe política europea no sap com sortir-se’n dels greus problemes que tenen plantejats la gran majoria de països. I, és clar, agitant l’espantall d’una possible agressió russa, poden retallar totes les llibertats i prestacions socials, com ja ha començat a fer el führer Merz. Només faltava que els danesos decretessin la mobilització dels reservistes, per fer front a la hipotètica amenaça, cosa que no van fer quan Míster Trump va dir que es quedaria amb Groenlàndia.

—Bon altre! —indicà Boni—. Aquest senyor, tan ignorant i bocamoll, com la major part dels seus vassalls, ha dit que ni parlar-ne d’un Estat palestí.

—És com la presidenta madrilenya, que no vol sentir el mot «massacre» i encara menys «genocidi» referit a Gaza— reflexionà Mixeta—. Per cert, el passat dimecres el Govern Federal dels Estats Units va entrar en paràlisi (en «tancament», com diuen ells) perquè no es va aprovar, per divisions partidistes, una llei de finançament. D’aquí ve el viratge polític de Trump i la seva actual retòrica bel·licista. És que els EUA són com la Roma dels Cèsars (en cutre, això sí), que necessitava la guerra per subsistir, no ho oblideu.

—El que a mi em preocupa és el que ha dit el dictador Zelenski, afirmant que hi ha experts ucraïnesos entrenant a l’exèrcit danès i a d’altres d’Europa occidental en la guerra de drons. Són uns experts que li fan falta al front, on l’exèrcit ucraïnès s’ho està passant malament en la guerra de desgast que és l’«Operació militar especial» russa. I, què voleu que us digui, ara estem immersos en una histèria pels tancaments d’aeroports per l’activitat d’uns drons sobre els quals no hi ha cap evidència que siguin russos. Per altra banda, el mateix personatge (addicte a la cocaïna com Starmer, Macron i Merz, i no sabem si al snus com el seu col·lega polonès) està parlant de la possible infiltració de sabotejadors russos a diferents punts d’Europa. Fixeu-vos en tres detalls: 1) els ucraïnesos són eslaus, com els russos, 2) la major part parlen el rus perfectament, i 3) alguns són experts en l’ús de drons. Em sembla que només és qüestió de temps que sorgeixin atacs de falsa bandera per justificar un increment desmesurat de la despesa militar i les consegüents retallades en sanitat i educació. No oblideu que Kaja Kallas, la diguem-ne ministra d’afers exteriors de la UE, va dir que es gastava massa en aquests dos darrers camps. Com si una guerra fos barata!