Política de mentides i l'alberg juvenil de Llevant

A Tarragona hi ha una història que explica molt bé per què tanta gent ha deixat de confiar en la política. Fa uns anys, la Generalitat de Catalunya, aleshores governada per Esquerra Republicana, va impulsar un projecte —amb el suport i el treball constant del grup municipal d’ERC a Tarragona— per recuperar la Ciutat de Repòs i Vacances de Llevant i convertir-la en un alberg juvenil. Un espai que portava més de quinze anys tancat i abandonat i que podia tornar a donar vida al barri, ser un equipament pioner i un dels albergs juvenils més atractius de la xarxa catalana.

Quan el projecte va sortir a la llum, es va desfermar una forta oposició veïnal, organitzada sota la plataforma ProLlevant. El debat va ser intens i sovint molt hostil. Diverses persones que hi donàvem suport —tant des de les entitats veïnals com des de la política municipal— vam patir insults, amenaces i campanyes de desprestigi. Jo mateixa, que aleshores presidia la Federació de Veïns de Llevant, i l’alcalde d’aleshores, Pau Ricomà, vam rebre anònims ofensius. La pressió va ser tan forta que, per a mi, va ser un dels motius que em van portar a deixar la presidència de la Federació.

Aquella oposició no va sorgir sola. Va ser alimentada per partits que aleshores estaven a l’oposició, amb Rubén Viñuales (PSC) al capdavant. Van recórrer a la por i la desinformació: van dir que aquell alberg seria un centre de menors estrangers no acompanyats, van advertir que comportaria inseguretat i incivisme, i van prometre que mai permetrien que s’hi fes. Van assistir a reunions veïnals i van repetir una i altra vegada que, si arribaven al poder, aturarien el projecte. Tot plegat, purament fals.

El temps, però, acaba posant les coses al seu lloc. Avui les obres de l’alberg juvenil ja han començat. S’han fet jornades de portes obertes per mostrar com avancen els treballs i, sorprenentment, és ara l’actual alcalde Rubén Viñuales qui surt a les fotos explicant les bondats d’aquest projecte: que si revitalitzarà Llevant, que si serà un equipament de referència, que si obrirà l’espai a la ciutadania… Exactament els mateixos arguments que alguns vam defensar fa uns anys mentre se’ns demonitzava.

Aquesta giragonsa política genera indignació i decepció. Indignació, perquè evidencia una manera de fer política hipòcrita, on es pot dir blanc avui i negre demà sense cap escrúpol, sempre que convingui electoralment. I decepció, perquè així és com es trenca la confiança de la ciutadania: utilitzant la por, manipulant moviments veïnals i jugant amb sentiments legítims per obtenir vots.

Quan la gent veu que els mateixos que abans posaven pals a les rodes ara s’atribueixen els mèrits, és normal que se senti enganyada. Així és com molta gent s’allunya de la política, cansada de promeses trencades i de veure com es fa servir la mentida com a eina de lluita partidista.

Abans d’acabar, vull reivindicar que aquest alberg no és mèrit dels qui el van boicotejar. És del Pau, de la Gemma, del Xavi, del Saül, del Carles… de tots els que vam creure en recuperar un espai públic abandonat i donar-li una nova vida. Alguns ho van fer des de l’Ajuntament; d’altres, des de les associacions i federacions veïnals. Gràcies a aquella lluita honesta, avui aquest projecte és una realitat.

Com a persona que va viure aquest procés primer des del veïnat i ara des de la política municipal, no puc restar callada davant tanta incoherència. Històries com aquesta expliquen per què cada cop més ciutadans desconfien. Perdoneu, però algú ho havia de dir.