La inacció jurídica vers el sector lleter

Han passat tres anys d’ençà que, des d’Unió de Pagesos, vam interposar la denúncia davant la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència [CNMC]. Tres anys d’esperar la resposta d’un organisme que hauria de vetllar per la competència i la justícia econòmica. Finalment, la resolució també ha estat insuficient i ha deixat els ramaders en una situació d’indefensió jurídica.

No ens indigna només el retard; també les raons per les quals la CNMC ha decidit blanquejar les males praxis davant d’un alineament de preus clarament concertat i d’un abús de la posició de domini col·lectiu de les grans distribuïdores. Expliquen aquest paral·lelisme de preus com si fos un mecanisme natural del mercat, quan el que fan és descriure amb normalitat una pràctica il·legal reiterada. 

El sector lleter fa dècades que arrossega el problema de ser cartelitzat, primer per la indústria i després per la gran distribució, on els ramaders no tenim marge de negociació, i amb una Llei de la cadena alimentària sense definir clarament les posicions de domini i mancada d’eines per protegir els productors.

Com pot ser que, amb indicis clars i provats, la CNMC decideixi passar de puntetes per sobre dels fets? La seva incapacitat o manca de voluntat ens ha fet presentar un recurs contenciós administratiu davant l’Audiència Nacional perquè aquest tribunal l’obligui a investigar a fons els fets denunciats. Però no n’hi ha prou amb aquesta via legal. 

Cal lluitar per un canvi profund en el funcionament de la cadena de valor. Necessitem preus que cobreixin els costos de producció, inversions a curt i llarg termini i, sobretot, un marc que garanteixi un futur digne i sostenible. Parlem del relleu generacional i de la voluntat de mantenir viu un sector essencial per al nostre país.

És cert que la conjuntura actual de preus de les matèries primeres i la manca d’oferta de llet poden frenar temporalment la desaparició d’explotacions a Catalunya. Però no ens enganyem: mentre a Europa els preus de la llet han pujat de mitjana un 15 % el darrer any, a l’Estat espanyol l’increment ha estat només del 3,8 %, fet que ens situa en els últims llocs de la taula de preus europea. 

Aquesta situació és el resultat d’unes dinàmiques que no responen només a lògiques de mercat i que penalitzen el sector productor. Si no hi ha un canvi, la sobirania alimentària en l’àmbit làctic quedarà compromesa, tant pel que fa als preus com a la qualitat dels productes.

Deixar caure explotacions significa dependre de mercats externs. En aquest sentit, cal agrair a les associacions de consumidors que, conscients de les conseqüències, també hagin denunciat aquestes males praxis. Animo els ramaders a lluitar i a sumar esforços per aconseguir un canvi de fons. També cal que la societat prengui consciència del que hi ha en joc. 

El futur del sector lleter afecta l’equilibri territorial, la sostenibilitat ambiental i la sobirania alimentària del país. És hora que les institucions reforcin la Llei de la cadena alimentària i deixin de premiar, amb la inacció, els que vulneren sistemàticament els drets dels productors. La dignitat de la pagesia i el futur de l’alimentació no poden continuar sent moneda de canvi. Ells han triat el silenci; nosaltres, la paraula i l’acció.