El teatre auditori de Cambrils
El nou govern a l’Ajuntament de Cambrils, capitanejat per la simpatia i mediocritat de Klein i els seus acòlits (una galeria de personatges que farien les delícies d’un museu de cera) han decidit, ara, carregar-se el projecte de teatre auditori i reconvertir-lo en un palau de congressos per seguir donant de mamar als clients habituals, aquells que els financien les campanyes electorals i que els col·loquen en el poder quan veuen perillar els seus interessos.
Al govern anterior, com a Regidor de cultura, educació, ocupació i patrimoni, em va ser complicat convèncer tot el govern de la necessitat de recuperar el projecte de teatre auditori, sobretot de fer viable que la nostra ciutat, la tercera del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, comptés amb un equipament públic, que, recordem-ho, seria l’únic equipament cultural públic on poder-hi exhibir arts escèniques, música, dansa i cinema, amb un pati de butaques i una caixa escènica d’un mínim de quantitat i de qualitat. A més, tal i com ja preveia el projecte inicial, l’edifici hauria d’acollir l’Escola Municipal de Música, que des de fa dècades malviu en condicions lamentables a l’antiga escola Joan Ardèvol (al passeig Albert).
Com en tot nou equipament cultural, esportiu, social, etc, cal tenir en compte el finançament de tot plegat. Per això l’arquitecte que ja va projectar inicialment el teatre auditori estava disposat a actualitzar, redimensionar i adaptar el projecte de tal manera que una bona part del finançament el cobrissin els fons europeus. També en vam parlar amb el ministeri de Cultura, encapçalat pel ministre Urtasun, i amb la Generalitat de Catalunya, amb el President Illa i amb la consellera Sònia Hernàndez, i, des de totes dues administracions, el compromís de participar en el projecte va ser clar i diàfan. Com també era clar que una permuta d’usos del terreny ocupat actualment per l’estació de busos per uns de situats darrere el Molí de les Tres Eres, podia ajudar a finançar el projecte, al menys en una tercera part del seu cost i, de passada, feia viable que a mig termini els terreny de darrere el Molí acollissin el futur museu de la ciutat.
Demanar coses tan òbvies hauria de ser innecessari. Amb gairebé quaranta mil habitants només tenim una biblioteca (que no compleix ni les mesures mínimes per ser-ho) i un cinema municipal (amb una sola pantalla i amb greus problemes d’accessibilitat, que encara avui no s’han solventat). Unes sales d’exposició clarament insuficients, i alguna d’inadequada, que no poden ni tan sols obrir els caps de setmana (i alguna ni tan sols per les tardes). Demanar que es recuperi el teatre auditori, que estigui en mans públiques, que es gestioni des de l’Ajuntament, que aculli les instal·lacions de l’Escola de Música, i que estigui dimensionat en qualitat i quantitat al nombre d’habitants de Cambrils, no és demanar res de l’altre dijous. És demanar molt menys, moltíssim menys, del que tenen ciutats com Reus, Tarragona, Salou o Vila-seca.
Aquest govern vol convertir un projecte cultural, un equipament cultural, en un servei més per al turisme i els esdeveniments econòmics. I això no pot ser. Si cal un palau de congressos caldrà fer-lo, com es fan o s’haurien de fer pavellons esportius, escoles o hospitals, però no pot ser que es menystingui d’aquesta manera la cultura. És una autèntica vergonya. Ni ho podem permetre ni ho permetrem. Que no us donin gat per llebre.