Seguidisme (I)
L’altre dia, quan tornava de visitar ,bigotisdepica@gmail.com per veure com va la institució i animar a la gent a posar una mica d’intel·ligència a les seves vides, adoptant un/a mixo/a, vaig passar davant la meva biblioteca, permanentment okupada per Mixeta i companyia.
Em vaig aturar, perquè vaig notar que Mixeta treia foc pels queixals i deia: «La classe política europea és d’allò que no hi ha! No tenen el menor sentit de la dignitat. Heu vist com es comportaven en la seva darrera reunió al despatx de l’amo Trump?»
«No, què va passar?»– va preguntar la Boni.
«Imagineu-vos una reunió d’un director amb els seus empleats. Mr. Trump, assegut rere la seva gran taula, i els seus «lacais» (que no mereixen cap altre qualificatiu) asseguts en rotllana al voltant. On s’és vist això?»
«El pitjor va ser quan es van reunir a la gran taula de reunions –va intervenir Bonic–. L’amo Trump comença la seva intervenció saludant als presents, fent esment d’un de nou, dient ‘Aquí n’hi ha un que és el president de… Que no sé qui és ni on està?’. Aleshores, l’al·ludit, el finlandès Alexander Stubb, que estava davant per davant de Trump, va alçar la maneta, dient: ‘Estic aquí!’… Només li faltava afegir, ‘papi!’. I això, acompanyat d’un somriure estúpid. Sort que es diu ‘Stubb’ amb dues b, que si fossin p, diria que són de Stuppid. Si hagués tingut un mínim de dignitat, s’havia d’haver alçat i marxat de la reunió».
«A qui sí que van fer marxar de la reunió –va recordar Mixeta–, i això vol dir el pes que té Europa en el concert internacional, fou a Frau Úrsula von der Leyen, presidenta de la Comissió europea i a la resta d’assistents, tret del ‘trio de la cocaïna’ i llepac… sabates titulars: Mister Starmer, que té de socialista (o laborista, com diuen els british) el que jo de sargantana; Monsieur Macron, el mininapoleó, a qui el dissabte dia 6 un grapat de milers dels seus humiliats súbdits demanaven que plegués per haver-se saltat els resultats electorals i voler implicar-los en una guerra que ni els va ni els ve; i Herr Merz, aspirant a Führer, que li ve de tradició com a net i fill de jerarques nazis. Vet a saber de què parlaren a porta tancada aquests tres amb l’amo!».
«Per acabar-ho d’adobar, Frau Von der Leyen, quan li preguntaren per què havia signat un acord tan beneficiós per als Estats Units com perjudicial per a Europa (recomano rellegir l’article de Sebastiano Alba, titulat Revolució verda, el Green Deal europeu entre whisky i hipocresia, publicat al Diari Més, el passat 8 d’agost), la bona dona va contestar ‘És que no volíem que Rússia i Xina se n’alegressin si no hi hagués hagut acord!’. I és que aquesta senyora, (a la qual el Führer Merz vol presentar com a candidata a presidir la República Federal d’Alemanya), no en va tenir prou amb allò, sinó que dóna presses perquè s’implementi l’acord amb Mercosur. Entre els dos acords s’ha decretat la mort de l’agricultura i ramaderia europees, perquè mentre als nostres agricultors i ramaders se’ls obliga a passar per l’ull d’una agulla pel que fa a l’ús de pesticides, anabolitzants i què se jo, el que ens vindrà en molts cassos no passaria un mínim control sanitari.»
«De totes passades –va sentenciar Mixeta–, com que els politicastres europeus que han traït a tot un continent, no tenen ni idea d’història, estan condemnats a repetir-la.
«Què vols dir? –inquiriren Boni i Bonic.
«Mireu, ben mirat, els Estats Units són com una Roma, en cutre, però Roma. I quan els traïdors que assassinaren Viriat es presentaren davant el segon cònsol Quint Servi-li Cepió per cobrar el que els havia promès, el romà els digué: ‘Roma no paga traïdors’… Així que...»