Contra la por de les xarxes, l’esperança de les dades

Una de les grans preocupacions de la ciutadania és la inseguretat als carrers i barris del país. Així ens ho mostren les enquestes, el dia a dia als nostres pobles i ciutats i l’augment de la percepció d’inseguretat que alguns veïns i veïnes manifesten obertament. Aquesta és una realitat que cal abordar sense amagar el cap i, sobretot, amb contundència, determinació i sinceritat.

I aquesta sinceritat que ens porta a reconèixer el problema és la mateixa que ens ha de guiar a dir que les dades de seguretat a la província de Tarragona durant el que portem d’any són positives. Així ens ho diuen les estadístiques del Ministeri de l’Interior del Govern d’Espanya que registraven una reducció del 8% de l’activitat criminal a territori tarragoní durant el primer semestre de 2025.

Més concretament, els robatoris amb violència o intimidació han disminuït un 18% i els furts un 9%. Parlem de delictes contra el patrimoni que sovint generen una major percepció d’inseguretat al carrer i que avui podem dir que han experimentat una reducció considerable.

Una reducció que han experimentat també algunes de les ciutats de la província com la ciutat de Tarragona amb un descens del 6% del nombre total de delictes, a Reus d’un 13%, al Vendrell un 11%, a Salou un 17%, a Calafell un 3%...

Aquestes dades no son casuals i responen a dos factors.

El primer, l’aposta decidida de la conselleria d’interior de la Generalitat de trobar en la seguretat el pal de paller de la convivència als carrers i barris del país. L’augment de presència policial al carrer, l’ús d’unitats com la ARRO per a tasques de prevenció, la millora de la coordinació amb els ajuntaments i l’execució de plans específics contra la multi-reincidència o l’ús d’armes blanques al carrer son exemples de decisions valentes que ja podem començar a avaluar amb dades positives que comencen a marcar una tendència a la baixa en matèria delictiva.

L’altre factor que explica les bones dades assolides és l’aposta decidida dels i les alcaldesses socialistes d’invertir en seguretat, de posar recursos municipals en la lluita contra la delinqüència per a seguir garantint la convivència als seus barris i ciutats.

La creació d’una unitat especial d’intervenció a la ciutat de Tarragona, l’ampliació de la plantilla a Reus, la oficina anti-ocupacions al Vendrell, el reforç de la proximitat a Salou o l’augment d’operatius conjunts a Calafell son exemples de polítiques municipals en matèria de seguretat que funcionen per millorar la seguretat. I això no ho dic jo ni l’alcalde Viñuales, l’alcaldessa Guaita o els alcaldes Martínez, Segura o Ferré, sinó que ho diuen les dades publicades pel Govern d’Espanya.

A la comissió d’interior del Parlament de Catalunya parlem sovint de com millorar la seguretat a Catalunya i si alguna cosa és capaç de posar d’acord a tots els grups parlamentaris és la necessitat de conèixer i reconèixer la realitat municipal en el disseny de les polítiques de seguretat.

El model socialista en matèria de seguretat funciona i ho fa perquè entenem la seguretat com un dels elements vertebradors de la convivència al nostre país. Volem garantir que la nostra ciutadania pugui gaudir del seu projecte de vida amb tranquil·litat i llibertat i això només s’aconsegueix amb uns carrers i barris segurs.

Malauradament en els darrers anys hem vist com l’extrema dreta utilitza la inseguretat per propagar la por i aprofitar-se electoralment d’aquest sentiment. Faríem malament de minimitzar aquest sentiment que sovint aconsegueixen amb èxit escampar. Els i les socialistes fem amb aquest debat el mateix que fem amb tots: escoltar la ciutadania, analitzar la situació i emprendre mesures des de les institucions per revertir una situació que no ens agrada. Així ho hem fet i els resultats ens mostren que és la millor i única via per trobar solucions.

Ells seguiran intentant escampar por des de les xarxes mentre que nosaltres seguirem aportant esperança des de la política.

Acabo amb un missatge clar: les dades ens agraden, però no trobareu cap socialista que, en llegir-les, es mostri àmpliament satisfet. Perquè tot i que les dades són positives no són encara suficients. La nostra ciutadania mereix uns carrers i barris segurs i, tot i que encara queda molta feina per fer, els i les socialistes seguirem remant al costat de la ciutadania en la bona direcció.