El compromís es paga
La narrativa empresarial sol caure, de tant en tant, en la retòrica d’apelar al compromís dels treballadors perquè vagin més enllà del estrictament obligatori. Per aportar més en terrenys conductuals com la proactivitat comercial, l’excel·lència, el sentit crític, la disponibilitat, la flexibilitat, etc.
Sense negar en absolut que tots, en el desenvolupament de la nostra professió, sigui per compte propi o aliè, hem de regir-nos pel culte al treball ben fet —pel nostre propi bé i pel de la societat en general— volem denunciar la hipocresia que amaguen aquestes demandes de compromís i aportació de valor addicional a l’organització per a la qual treballem.
Perquè és una gran fal·làcia exigir un rendiment i una motivació extra en un país on aquests plusos no solen tenir un reconeixement retributiu. El compromís es paga. I l’orientació a les vendes —quan no és la teva missió específica— també. Les xifres demostren la precarietat del nostre entorn laboral. Som a la cua d’Europa pel que fa a salaris fixes i variables i temporalitat. Un aspecte, aquest últim, que és clau: és humà pensar que els nivells de compromís disminueixen quan no s’ofereix una estabilitat a llarg termini.
Exigir als treballadors que assumeixin responsabilitats addicionals, gestionin múltiples tasques o treballin en condicions més exigents sense una compensació adequada és una pràctica que perpetua la desigualtat i la insostenibilitat en l’àmbit laboral. Si les empreses esperen que els seus empleats assumeixin majors responsabilitats, és fonamental que aquestes demandes es reflecteixin en millores salarials tangibles.
Un sistema de retribucions just i equitatiu no només reconeix l’esforç individual, sinó que també promou un entorn laboral més motivador i productiu. L’excel·lència ha de ser premiada, no només verbalment, sinó també a través de polítiques salarials que valorin i recompensin el compromís real dels treballadors.
És hora que les empreses, els sindicats i les institucions públiques treballem conjuntament per establir marcs laborals que garanteixin una retribució justa per l’esforç i la dedicació. Això inclou la implementació de sistemes d’incentius clars, la revisió dels convenis col·lectius i la promoció de polítiques que combatin la temporalitat i la precarietat laboral.
El compromís i l’excel·lència no han de ser valors abstractes que es mencionen en discursos corporatius, sinó principis que es reflecteixen en la pràctica diària i, sobretot, en una remuneració justa i adequada. Si s’exigeix més, s’ha d’oferir més. És una qüestió de justícia i de sostenibilitat laboral.