Memòria selectiva

Des d’un punt de vista psicològic, sembla que és normal que puguem recordar unes coses sense cap problema i, en canvi, oblidar-nos d’altres, en funció de tota classe de variables especialment aquells que ens poden resultar incòmodes o poc atractives, desapareixen del nostre record.

En l’apartat social-polític, és un fet evident que la nostra societat, cada cop més, opta per decidir el seu suport electoral en funció de moltes variables, i així, podem veure com, de vegades, el ‘traspàs de vots’ entre formacions polítiques és cada vegada més evident; és a dir, el que abans podia ser un ‘suport captiu’, ara s’ha convertit en una opció més en funció de variables puntuals i, sobretot, a una pèrdua de memòria, desitjada o no, cap a determinats discursos que s’han aparcat per les raons que sigui.

El que esmento es pot veure en les diferents enquestes d’opinió que es publiciten, com qüestions amb amplis suports socials passen a perdre una gran quantitat de seguidors, que ja no veuen com prioritari allò que entenen com vital pel seu futur i el del país. L’exemple, a casa nostra, del suport als posicionaments independentistes és un fet emblemàtic que avui ja no té la garantia electoral que ha tingut en el passat; però és que a més, aquest potser un tema puntual, però si aprofundim en les opinions, la cosa encara es posa més en evidència, en una dinàmica on els canvis de parer són a l’ordre del dia.

Si anem als mercats en general, la cosa també es fa evident, en funció de determinades campanyes publicitàries que ens poden ‘vendre’ com passats plantejaments d’èxit de només uns mesos, oferint-nos alternatives d’èxit puntuals, en un exercici de manipulació evident que ens arriba via un marc mediàtic que tot ho trastoca, i ens col·loca com purs números o tants per cents, a l’hora de decidir el nostre anhel de compra o venda.

Podem veure, a més, com s’exerceix una dinàmica on noves ‘trepitjades’ d’altres, en una ‘voràgine’ de novetats, on res es consolida i el que buscar és reconduir-nos cap a una manera de fer, prèviament concebuda per no sé qui.

És evident que els múltiples canals de comunicació que ens arriben, tenien interessos, encara que no estiguessin convençuts del que deien, per tant, es podria rebutjar una realitat tan evident que, encara incrementaria més la seva capacitat de condicionar i des d’una visió individual, estaria bé fer una pensada al que comento, no sigui que arribi un moment en què ja no siguem capaços de discernir entre unes coses i les altres, i el que podria ser molt greu, ens trobéssim esclavitzats en funció d’opinions teledirigides, on la nostra llibertat individual quedaria en un segon pla, a tots els nivells, d’una supervivència com producte de ser comerciat per uns poders però amb objectius clars.

En qualsevol cas, aquest marc que ens envolta, podria ser només el primer pas cap a una ‘demència selectiva’ que afectaria la nostra memòria, escrivint-la en funció de paràmetres desitjats per altres.

Molt es parla del fet que a determinades edats, s’aproximen situacions de ‘pèrdua de memòria’, i estic segur que són molts els esforços mèdics que es fan per frenar el tema, esmerçant milers de milions per fer-ho possible, cosa que en sembla plausible i necessari, ara bé, no estaria de més esforçar-nos per no girar full, com societat, de la nostra història per garantir-nos uns mínims de memòria fora de la mateixa manipulació.