Els MENA i la formació professional
Acabem de conèixer que el repartiment dels ‘menors no acompanyats’ a Espanya és de 32 per cada 100.000 habitants i, per tant, que a CAT n’hem d’acollir uns 2.600.
Fins ara, tothom veu un problema en lloc de l’oportunitat de tenir relleu en moltes professions que cada cop més resulten difícils de poder utilitzar, em refereixo a: pintors, electricistes, fusters, mecànics, infermers, grangers, xofers, telecos... i tantes altres professions que per jubilació dels natius cada cop resulta més difícil trobar.
És habitual sentir a un fuster ja a prop de la jubilació: «l’any que ve em jubilo i hauràs de buscar un altre professional... Jo plego perquè no em surt a compte agafar una altra persona per la feina.»
Fins ara la ‘política’ d’acolliment es limita a posar aquests nois en residencies per simplement ‘estar’, quan tenim l’oportunitat de convertir-los en professionals molt necessaris tant a la nostra societat occidental , com de volta als seus països d’origen si fos el cas amb una professió consolidada.
Per tant, es tracta de canviar el xip del sistema i repartir llocs a tota la seva geografia per la seva formació i aprenentatge en moltes professions que cada cop fan més falta i són ben remunerades.
En ajuntar els nostres joves amb aquests també aconseguim la seva integració a la nostra societat, es tracta doncs d’oferir Formació Professional en lloc d’estada sense més obligacions.
A Tarragona teníem una Universitat Laboral que acollia més de 6.000 alumnes, ara en una política irresponsable, hem deixat perdre aquest lloc tan emblemàtic i necessari, però aprofitem tots els altres arreu del Territori per aquest objectiu.
Ara la Residencial, sembla es convertirà en un Alberg d’acolliment d’aquests joves, no és el camí, el que ha de ser és una Escola de Formació Professional.
Es tracta doncs de convertir la dificultat en virtut i fer un canvi radical en les expectatives de futur dels joves MENA.
Fem els centres de formació professional que facin falta, convertim residencies en centres de formació, ampliem les existents, donem facilitats i ajudes als professionals (exempció de costos extra laborals) que admetin joves per pràctiques, en definitiva, mirem de donar sortida digna a uns joves sense família, ells i tota la societat ens veurem compensats per aquest esforç.
Estem en temps que demanen visió nova davant els reptes socials, econòmics i geopolítics i globals, obrim el camí del futur, fem-ho amb decisió, de pressa per no perdre més el temps amb aquests joves al carrer.
Això sí, amb exigència de serietat i aprofitament dels estudis, qui no estigui disposat, té el risc de tornada a l’origen en complir els 18 anys. És un problema sobrevingut, ens en fem càrrec, però no podem consentir que uns pocs facin malbé el projecte.
Toca a Catalunya fer el primer pas en aquesta revolució social, de fet ja n’hem fet altres al passat i no ens hauria de tremolar la mà ser els primers en el canvi d’orientació del tracte a aquests menors és un ‘win-win’ per tots. Som-hi!