Diputació de Tarragona: que no em toquin el jardinet!

La Diputació de Tarragona té un bon jardinet ben tancat. De quasi 2 hectàrees i lliures d’edificis. Un jardinet públic convertit en aparcament d’ús propi. Situat al bell mig de Tarragona, entre Via Augusta i Passeig de Sant Antoni, aquesta meravellosa zona verda roman tancada al públic de forma quasi pecaminosa. Només és emprat per treballadors i càrrecs de la Diputació que es beneficien d’aquesta comoditat d’una manera poc comprensible. Per què? Per què no obrir aquest meravellós espai a la ciutadania i a qui visita la part alta patrimonial? No. L’exercici del gestor públic és apoderar-se de grans espais i tancar-los. És una mena de privatització del sòl públic en benefici només de l’administració pública i del personal públic. A qui no li agradaria disposar sempre d’aparcament gratis en un sistema públic (viari, equipament, zona verda) al costat de la feina?

Recordin. Ètica i estètica. Què costaria aparcar a la gent de la Diputació al pàrquing Torroja (si convé amb tiquet regal i així poder obrir aquests meravellosos jardins.?

S’està redactant un POUM. I sembla que no hi ha pebrots de transformar aquests grans espais d’equipaments en zones verdes en la que hi hagi un edifici públic que convisqui amb espais lliures públics, oberts a la ciutat. Sí, estimats lectors, canviar la clau (7eS) per una clau 6 d’espais lliures no costaria pas massa. L’administració ho pot fer. És més que fàcil: facilíssim. Només és qüestió de voluntat política i de servei a la ciutat i la seva millora.

Quan esclaus són els Col·legis professionals i els redactors del nou POUM? Per què no diuen res d’aquests espais públics castrats a la ciutadania? No ens agafem pels matxos que ens farem mal, oi? Per què els gestors polítics de la Diputació prefereixen tenir aquests espais de grans dimensions tancats? Ho poden explicar? Que no en tenen prou amb el preventori de la Savinosa amb el seu enorme espai verd tancat? Algú espera fer-ne negoci? Potser no, però malauradament és el que sembla... La perversió del sector públic i dels gestors públics és pensar que allò que gestionen és seu i pels seus deixebles i seguidors. Ni es pot, ni és permissible guanyar vots a base de drets i prebendes a particulars amb el sòl públic. I el que està passant és que al pas que anem, ens trobarem els carrers plens de notes al terra de ‘plaça privada’. Una veritable vergonya que no para de proliferar. Es pot escriure en sol demanial ‘plaça privada’? Jo diria que és gairebé pornogràfic.

Ja sé que no és popular el que dic. Ja sé que pot molestar a molts el que dic. Però ens cal a tots plegats reflexionar sobre el que és públic i demanial. Crec que el que cal entendre és que la funció pública, necessària i ben entesa, ha de ser capaç de revertir en la ciutadania i en la ciutat. No val a tenir una administració atrinxerada en la cita prèvia, emmurallada i que se sent propietària del sòl públic. El sòl públic no és dels polítics ni els seus afins! El sòl públic és de la ciutadania i la gestió ha de ser transparent, honesta, lògica i responsable.

Amb tots els respectes que em mereix la Diputació i els seus treballadors, és impresentable sostenir una prebenda d’aparcament en un sòl necessari per fer més maca la ciutat, el patrimoni i l’amor per al tarragonisme. Si no que fotin tots al camp.

Aquest espai de la Diputació és un meravellós connector i espai verd entre la Via Augusta i la Part Alta i, posin-s’ho al cap, és terreny de la ciutadania. Prou pantalles i reixes al sòl públic i canviïn la qualificació d’equipament (7eS) a zona verda pública o espais lliures! (6).