El pas de l’Argilaga a la carretera de Tarragona a Santes Creus

La relació del poble de l’Argilaga amb el camí o la carretera de Tarragona ve de lluny. Aquesta via conduïa del litoral cap a l’interior i era la més directa entre Tarragona i Santes Creus. Podia haver tingut un origen antic o medieval, però en tenim abundants referències entre els segles XV i XVIII.

Al segle XV existia un camí reial (ral o real) de Tarragona a Santes Creus. L’any 1695 els particulars de l’Argilaga reconeixien tenir en comú un pou en el camí reial que anava a Tarragona. Des de la capital provincial aquest camí es coneixia com el camí dels Pallaresos o el camí de l’Argilaga. Quan es va construir una via nova devia quedar com el camí vell o antic. Es diu que podria haver un altre carrerada amb aquest nom i que podria haver circulat per la vora del Francolí.

L’any 1839 Josep Crivillé parla del camí carreter que porta de Tarragona a l’Argilaga. Les notícies que l’esmenten durant la segona meitat del segle XIX parlen d’una via perillosa, poc vigilada, amb molt transit i en mal estat. Hi circulaven tartanes, tílburis, carruatges, carros i bicicletes. El 1887 es van publicar les queixes rebudes sobre el mal estat dels carrers del poble, fet que dificultava el pas de carruatges.

A partir de finals del segle XIX es van iniciar moviments per solucionar el problema. La seva construcció va ser acordada per la Diputació a finals de 1870 i el 1879 es va aprovar el projecte complet de la via d’entroncament a l’Argilaga. L’obra va ser treta a subhasta el 1880 i va ser adjudicada a Josep Mas, qui va haver de rescindir el contracte a causa de certes dificultats.

El 1887 el contractista va sol·licitar novament la interrupció de les obres quan hi havia construïdes les obres exteriors del poblet. Com a solució es va establir la unió provisional dels dos extrems construïts per mitjà dels carrers de la vila. Però la travessia va resultar dificultosa i el trànsit impossible.

La carretera que portava de Tarragona a l’Argilaga a la primera meitat del segle XX devia ser més pròxima a un camí que a una carretera. Sortia de Tarragona pel fortí de l’Oliva i el cementiri. El viatger només es trobava amb el poblet de Pallaresos i amb alguna casa de pagès. Alguns viatjants romàntics discriuen la natura que els donava la benvinguda durant el viatge.

A principis del segle XX la xarxa de carreteres es trobava en un estat precari. Es va cridar l’atenció de l’abandonament en que es trobava la carretera de l’Argilaga durant la verema. Altres motius per millorar les vies era l’auge de les carreres de bicicletes i d’autocicles, la proliferació de les sortides excursionistes i la instauració d’un servei d’òmnibus i autoòmnibus.

La pluja devia provocar escorrenties i solcs que devien afectar la circulació. La via devia quedar descomposta i en un estat desastrós. En aquests moments la carretera es trobava en un estat deplorable. Hi havia trossos en els que era impossible el trànsit rodat i es donaven problemes mecànics i accidents.

Una de les obres tècniques de la Mancomunitat va ser la construcció i millora de camins i carreteres. Es va ampliar la xarxa existent i es va conservar la que ja existia. L’any 1917 s’havien de començar les obres de la carretera provincial en la secció de l’Argilaga però es va donar la contraordre.

El 1922 una brigada de peons estava millorant el ferm de la carretera de l’Argilaga. L’enginyer de la Mancomunitat es va desplaçar al poble amb l’objectiu d’estudiar sobre el terreny la rectificació de la via que anava al Pont d’Armentera. Es va redactar un projecte de travessia ja que el trànsit per dintre de l’Argilaga es feia en males condicions. Hi havia espais estrets on els vehicles circulaven amb dificultat i alguns camions provocaven danys.

El projecte no es va arribar a redactar a causa dels problemes de les expropiacions. Finalment es va aprovar la modificació de la travessia i es va desviar en línia recta per les afores de la població. La carretera de Tarragona va tenir un traçat perfecte després de mig segle de planificacions.

Al llarg de l’any 1925 van donar-se nous moviments de millora. El pas de l’Argilaga feia passar la carretera per fora del poble. La travessia es va aprovar i el projecte va ser redactat. Es trobava als km 12-13 de la carretera de Tarragona al Pont d’Armentera. El 1926 es va celebrar una reunió a Valls amb la finalitat de començar l’obra un cop fetes les expropiacions.

El trànsit de camions carregats de bocois pel carrer estret del poble perjudicava la casa d’un pobre jornaler. Aquesta amenaçava ruïna a causa dels cops i rascades que rebia. Finalment al llarg del 1927 va tenir lloc la seva obertura. L’Argilaga havia aconseguit que la carretera passés per fora de la població i evitar el perill constant en que es trobava el veïnat.

Però el poble va créixer en direcció a la carretera i la va acabar traspassant. Va néixer el carrer “Carretera de Tarragona” amb cases als dos costats. De nou la carretera separava el veïnat, aquells que vivien a l’Argilaga i aquells de la carretera. Es va frenar la velocitat dels cotxes amb senyals, semàfors, passos de zebra i guals. El 2008 la nova desviació va convertir l’antiga carretera en un carrer. La carretera de l’Argilaga ha donat vida al seu veïnat però, a vegades, també ha suposat un impediment i un obstacle a superar.