Productivitat i energia, la clau industrial (II)

Venim de la primera part en l’article anterior. Imprescindible haver-lo llegit.

La tercera fase va ser tecnològica i energètica. La globalització feia veure que la productivitat de l’empresa no seria suficient per afrontar la nova situació. Així el 2006 es va decidir ampliar capital per constituir el que ara coneixem com a LC Paper i començar un projecte d’inversió de 18 milions d’euros amb una nova màquina de paper tissú. 

Va posar en marxa el 2009, en plena crisi immobiliària. El guany de productivitat i d’eficiència energètica van ser notables, amb un estalvi energètic del 30% gràcies a una patent pròpia que envia els gasos del motor directament a assecar el paper. 

Aquell procés en va engegar d’altres, com el desenvolupament de productes amb menys recursos: una tecnologia per fabricar paper d’una sola capa que es comporta com dues, amb una reducció de recursos del 17%, i amb el naixement el 2018 de l’operació d’integració vertical, fabricant el producte acabat, llest per a distribuir. 

Aquesta activitat també va portar associada una nova patent per embalar el producte en capses de cartó, obviant el plàstic. Fruit de la penetració d’aquests nous conceptes en producte, va néixer l’any 2023 la planta de manipulació de Fornells de la Selva exclusivament per rotlles higiènics amb paper no blanquejat en capses de cartó pels mercats nord-europeus amb transport per tren intermodal. 

La quarta fase és on ens trobem avui, amb el repte d’executar una transició energètica important arran dels dubtes regulatoris de la cogeneració, alhora que els mercats de matèries primeres son terriblement volàtils, complicant la gestió. 

Per això vam començar a explorar solucions renovables, presentant el 2015 el projecte per un parc solar de 4 MW, la instal·lació d’una caldera de biomassa el 2017 i, des de 2021, empenyent per encaixar les peces que falten per poder parlar d’una solució energètica holística.

Finalment, aquest 9 de juliol es va connectar el parc fotovoltaic a la fàbrica. És, avui dia, el major parc fotovoltaic de la província. Aporta el 17% de l’electricitat que la fàbrica necessita. Al mateix temps s’està executant un projecte amb fons Next Generation (PERTE de circularitat) per substituir les fibres vegetals per altres reciclades i s’està treballant per trobar una sortida a la generació renovable de calor. 

Però el parc actual només produirà 6 GWh dels 35 GWh que necessita la fàbrica, per la qual cosa, si es vol autoconsumir tota l’electricitat, faria falta una generació fotovoltaica de 22 MW amb 85 MWh de bateries, tot un repte pel futur. Explicat tot això, si la fàbrica vol sobreviure, és vital que continuï desenvolupant solucions per tenir els menors costos d’energia, amb la creació de nous mercats sostenibles, donant valor a una manera de fer diferent, amb menys recursos, zero carboni, zero residus i zero aigua.

Aquesta és l’escala del repte industrial on els europeus estem immersos. La lliçó és: la supervivència econòmica i poder pagar les noves prestacions socials que es generen cada any, només és possible si sabem generar més valor afegit, amb menys matèries primeres, menys energia, més recursos renovables i locals, més automatització i més innovació de producte i comercial. És la nostra història, i la meva, de 47 anys de professió.

Tant a la primera part com a la segona part de l’article vull destacar un aspecte, per mi clau. La competitivitat es dilueix i fa miques tenint en compte que el 2015 va començar a caminar el projecte que veu la llum aquest 9 de juliol del 2025, la posada en servei del parc fotovoltaic més gran de les comarques gironines a la seu de LCPaper. 

La construcció ha trigat 9 mesos. Però la tramitació gairebé 10 anys! Gran part d’aquest termini vergonyós es troba en els mecanismes burocràtics i administratius. Les «males llengües» diuen que, en 6 mesos als Països Baixos, estan superats i solucionats aquests tràmits.