Opinió
Sobre Àrees Metropolitanes i temes ferroviaris
Fa escassos mesos es va trencar el consens en un projecte comú anomenat Àrea metropolitana i que promet grans avenços en aspectes clau, amb afeccions directes sobre la població que habiten el territori, com mitjans de comunicació i serveis diversos a compartir.
Unes imatges inicials d’unitat s’han vist truncades en aquest cas per la localització de la nova estació intermodal ferroviària projectada inicialment sota de l’Aeroport de Reus, i traslladada posteriorment prop de Vila-seca, a l’encreuament de vies del corredor mediterrani i de l’actual línia Tarragona–Vila-seca-Reus. Les aspiracions de l’Ajuntament de Tarragona d’apropar aquesta infraestructura al seu municipi han provocat l’escletxa.
Sobre aquest darrer tema cal fer una reflexió pausada i pensada pel que fa a motivacions i compatibilitats. Hi ha una sèrie d’evidències que cal tenir en compte. Una instal·lació com l’aeroport, amb importants repercussions econòmiques sobre la regió, necessita tenir connexió amb línia d’alta velocitat amb el sistema d’aeroports catalans.
La capital catalana, amb una instal·lació aeroportuària a El Prat – Barcelona a punt d’arribar a la seva màxima capacitat projectada (55.000.000 de passatgers), i incrementant any darrera any el volum de persones transportades, aviat haurà de fer servir els aeroports tant de Girona com el de Reus com a terminals satèl·lit.
Això només serà possible si es pot garantir que les tres infraestructures disposin d’una connexió ferroviària ràpida, amb trens d’alta velocitat, que en qüestió de 30 – 45 minuts derivin els passatgers d’un dels aeroports fins a l’altre on tindrà el vol de codi compartit. Per tant és lògic i evident que la nova estació intermodal ha de ser el més a prop possible de les nostres infraestructures aèries.
Una segona evidència fa referència al lloc escollit per projectar i construir la nova estació ferroviària intermodal, prop del municipi de Vila-seca i també prop de l’Aeroport. Aquesta terminal està planejada al punt concret de creuament de la tradicional línia ferroviària Tarragona–Vila-seca–Reus, a una alçada superior i amb pas de rodalies i mercaderies, amb la línia ferroviària del corredor del mediterrani Barcelona–València, a una alçada inferior, i que passant prop de l’aeroport enllaça amb l’estació del Camp de Tarragona a Perafort.
Aquest fet de connectar les dues línies (convencional i alta velocitat) a diferents nivells, junt amb la futura xarxa de tramvies, amb parada a la mateixa estació, converteix aquesta instal·lació en un veritable nus intermodal.
El tramvia, amb obres programades en curt termini, disposarà de tres línies amb direccions Cambrils, Tarragona i Reus, a l’estil estrella de mar. Tot plegat convertiria el nostre territori en una veritable Àrea metropolitana, comunicant els principals nuclis poblacionals i principals zones turístiques, amb infraestructures tant de mobilitat, universitàries, hospitalàries, port, aeroport...
El darrer argument que m’agradaria remarcar és el fet que les dues estacions intermodals no són incompatibles. Una no exclou l’altra. L’estació intermodal programada a Vila-seca, sobre unes línies ferroviàries en funcionament de fa anys i amb l’Estudi informatiu del projecte ja presentat ara fa més d’un any, té uns terminis d’execució molt més propers, amb unes previsions de projecció, construcció i posada en marxa d’un màxim de cinc anys.
La futura estació intermodal planejada a l’Horta gran a Tarragona, sobre unes infraestructures actualment inexistents i uns estudis i projectes tot just començant, requerirà d’un termini molt més llarg per poder-se portar a terme. Els motius d’aquesta nova estació també són de ben segur, diferents de la projectada a Vila-seca, cobrint necessitats i possibilitats complementàries de la primera.
Tenint en compte totes aquestes raons, sembla important aplicar la lògica i tractar les dues instal·lacions de forma individual, no retardant ni negant cap d’elles, les dues igualment importants i necessàries, i especialment una d’elles de molt urgent.