Productivitat i energia, la clau industrial (I)

Reprodueixo literal l’escrit del Joan Vila, empresari de LCPaper de Besalú.

«Insisteixo sovint que el benestar que tenim és fruit del valor afegit que l’economia és capaç de desenvolupar. Des de la passivitat, des del sofà, no es crea valor, i sense això no hi ha benestar. Per aquesta raó és important el treball que crea valor. Al món de l’economia en diem productivitat total dels factors: l’economia del desenvolupament, de l’eficiència, de la recerca i de la innovació. 

La història ens mostra que bona part d’aquesta productivitat es deu a l’ús de l’energia, tant quan es va inventar el foc, com quan es va utilitzar la tracció animal, la hidràulica o l’eòlica. Però el gran salt que va fer la humanitat en productivitat va ser quan es va saber dominar l’energia fòssil. Allò va permetre que la màquina s’estengués arreu, que acabés naixent l’electricitat, la telefonia, l’automòbil, l’avió, el vaixell… Productivitat és, doncs, en bona part, sinònim d’energia.

Vaig començar a treballar a Papelera la Confianza el 1981 i la productivitat era de 72.000 €/any per persona (euros d’avui). Aquest 2025 serà de 585.000 €/any per persona, 8 vegades més, tot i la mateixa activitat. Quina és la història d’aquesta productivitat?

Conté quatre fases. Aquesta setmana dues fases. La que ve, les dues restants fins a l’actualitat.

La primera fou la de 1981 a 1990, després del segon xoc petrolier i de l’arribada de la democràcia. Tant els costos energètics com els nous drets laborals van fer miques els marges industrials. La solució va ser fer més amb el que es tenia, una acció frugal. Sense crèdit bancari, va fer falta imaginació, coneixement i esforç per modificar la línia de producció de la ‘màquina 1’, amb els mateixos operaris i enginyeria interna. 

Es va passar de 3.400 tones/any a 14.000 t/any incorporant maquinària d’ocasió, modificant, estalviant energia i construint una màquina de recobrir paper amb polietilè per extrusió. La segona fase fou purament energètica. La crisi de la pesseta el 1992 va suposar una pèrdua greu de competitivitat que es va resoldre amb la central de cogeneració amb un motor de 6,5 MW. 

Allò va ser clau per començar un camí on l’eficiència energètica ha estat sempre present. L’èxit financer, tecnològic i d’equip humà va ser impressionant, fet que va impulsar l’empresa a fer més inversions amb els mateixos esforços. Així es va ampliar la central amb un nou motor de gas de 6 MW, es va fer el parc d’alta tensió de 132 kV i es va construir la màquina 2, sempre amb el far de l’eficiència energètica. Així va ser com es va superar la crisi dels 90.

Tant a la primera part com a la segona part de l’article vull destacar un aspecte, per mi clau. La competitivitat es dilueix i fa miques tenint en compte que el 2015 va començar a caminar el projecte que veu la llum aquest 9 de juliol del 2025, la posada en servei el parc fotovoltaic més gran de les comarques gironines a la seu de LCPaper. La construcció ha trigat 9 mesos. Però la tramitació gairebé 10 anys!

Gran part d’aquest termini vergonyós es troba en els mecanismes burocràtics i administratius. Les «males llengües» diuen que, en 6 mesos als Països Baixos, estan superats i solucionats aquests tràmits.