Els deures pendents del PSOE i Sumar amb Sixena
El cas actual de les pintures murals romàniques del Monestir de Sixena és un dels episodis més vergonyants de la història recent de la cultura a l’Estat espanyol. Víctimes d’un incendi devastador que les deixà a la intempèrie el 1936, foren salvades per la Generalitat, que actuà emparant-se en la legislació espanyola i catalana sobre protecció del patrimoni històric. El Conseller de Cultura era Ventura Gasol, nascut a la Selva del Camp.
Arran d’una interpel·lació de Junts del 5 de juny, el 19 del mateix mes el Parlament de Catalunya aprovà, amb els vots contraris de PP i Vox, instar la Generalitat a exhaurir la via jurídica i obrir un incident d’execució, perquè la sentència del Tribunal Suprem exigeix la restitució de les pintures, restitució materialment impossible sense provocar-ne la destrucció.
I efectivament aquesta fou la fórmula jurídica que el govern català, l’espanyol i l’Ajuntament de Barcelona han acceptat en el Patronat del Museu Nacional d’Art de Catalunya, on les pintures estan dipositades i on havien estat restaurades.
Legislació vigent
La cambra catalana també acordà instar la Generalitat perquè actués emparant-se en la legislació internacional, estatal, catalana i aragonesa en matèria de protecció i conservació del patrimoni, així com en els antecedents administratius de l’Estat. El govern del socialista Pedro Sánchez i amb el ministre de cultura de Sumar, el català Ernest Ursasun, és, però, el que no fa els deures.
El Parlament aprovà que el Govern d’Illa demanés a l’Estat que continuï aplicant els mateixos criteris científics i tècnics emprats en altres casos similars. L’Estat, com a membre del Patronat del MNAC i tenint en compte que les pintures estan catalogades com a Bé d’Interès Cultural —màxima categoria segons la normativa espanyola—, ha actuat anteriorment a través de l’Instituto del Patrimonio Cultural de España per protegir béns fràgils en condicions molt delicades, que no poden ser desmuntats ni transportats sense un risc molt alt per a la conservació.
Dama d’Elx i Gernika
En coherència amb els mateixos criteris tècnics que han blindat el retorn de la Dama d’Elx i del Guernika de Picasso —Béns d’Interès Cultural— als llocs d’origen, és de justícia exigir que l’Estat defensi amb la mateixa fermesa la permanència de les pintures de Sixena al MNAC.
Si el risc, la fragilitat i les condicions òptimes de conservació són arguments vàlids per mantenir béns patrimonials a Madrid, al Museu Arqueològic Nacional i al Museu Nacional d’Art Reina Sofia, ho han de ser igualment per a Catalunya. No es tracta només d’art, sinó d’equitat i coherència institucional.
Ni amb presidents socialistes —Felipe González, José L. Rodríguez Zapatero i Pedro Sánchez— ni del PP —Mariano Rajoy— s’ha prescindit de l’informe tècnic i científic de l’Instituto del Patrimonio Cultural de España. En el cas de Sixena, el govern del PSOE-Sumar ja tarda.