PortAventura

Des del maig de 1995, han passat 30 anys d’ençà que es va fer realitat una proposta vital pel país, imprescindible pel que ha significat el turisme a casa nostra, i que ara, un cop consolidat, sembla que no hem sabut donar-li la rellevància que en el seu moment va significar i, o vist tot en perspectiva, no es poden oblidar els posicionaments d’uns i altres, davant un projecte amb perspectives positives, però amb crítiques evidents, avui difuminades per l’èxit del projecte en el temps transcorregut.

Que fàcil és ara apuntar-se als resultats de l’experiència, però és que a més, poca explicació didàctica s’ha posat en debat a l’hora de fer una anàlisi objectiva de les connotacions plausibles avui, no solament en el ‘parc’, sinó per tot el que suposa la seva consolidació per ell mateix, però també pel territori.

Què seria d’aquell projecte, criticat en el seu moment, en funció de plantejaments partidistes oportunistes, si no s’hagués avançat en funció d’un convenciment absolut de la seva necessitat real per les nostres contrades. Fins i tot els “números” de prop de 25.000 llocs de treball i totes les sinergies que comporta, i que suposa pop de l’1% del PIB a Catalunya; són dades a valorar, però, sobretot, el que ha comportat és que avui, Salou Vila-seca i la Costa Daurada, són referència internacional de primer nivell, amb milions de turistes d’arreu que, sota la marca ‘PortAventura’, té per l nostra oferta turística des de fa molt anys, i que llunyans aquells dubtes que veien impossible la compatibilitat de PORT/QUÍMICA/TURISME i que avui quasi ningú recorda.

Per tant, el fet en si, de l’aniversari ens hauria de fer meditar, del que la seva realitat inapel·lable ha consolidat la nostra oferta industrial com la ‘segona pota’ de Catalunya a l’hora d’oferir una proposta econòmica fonamental i que, juntament amb el que va suposar el minitransvassament d’aigua de l’Ebre, comporta una realitat de futur inqüestionable pel Camp de Tarragona.

Ara que podem veure com grups minoritaris, respectables, però amb molt poc suport, parlen de ‘lluites’ contra el turisme, sense cap

alternativa, en un exercici d’irresponsabilitat sense arguments reals, bo seria recordar el que va suposar la història el parc, en el seu dia, amb errors evidents, per descomptat, però amb encerts emblemàtics que són el que ens ha portat on som ara.

Em venen a la memòria discussions electorals sobre la logística aeroportuàries o sobre determinats esdeveniments globals, vetats en el seu moment, i que ara comencen a prendre forma, en una dinàmica de govern real per sobre de l’estratègia de poder puntual que dona els resultats que dona.

No seré jo qui hagi de donar lliçons a ningú, ja que cadascú és responsable de la seva tasca, ara bé, el que sí que crec és que la història, encara que sigui propera, haurà de ser d’obligat repàs a l’hora de les grans decisions de les diferents organitzacions de poder existents, no sigui que ‘no fer el que toca’ ens pugui abocar a la impotència social, per una societat mancada resultats compartits, i apuntada a l’individualisme absolut, al que ens volen abocar determinats models d’estratègia induïda.

Tornant a la celebració, la inversió que comporta el projecte, amb milions d’euros, amb llocs de treball, amb impostos i, sobretot, amb dosis d’il·lusió compartida, va ser un efecte engrescador, on so s’hauria d’oblidar als que el van fer possible des dels accionistes que es van implicar, de casa i estrangers; això com els dirigents polítics de torn, però molt especialment als diferents gestors que, any rere any, consoliden amb èxit de resultats econòmics, futures inversions que garanteixen el seu demà, en un exercici de responsabilitat compartida en tot el territori i als seus dirigents per fer-ho possible, sense deixar de costat als milers de treballadores, que en la seva feina diària, fan que tot constitueixi un èxit sense discussió, a part dels desentesos puntuals.

En definitiva, la meva felicitació a la ‘pinya’ que ha fet que la continuïtat, avui fora de dubte, ens garanteixi una aportació positiva vital, en qualsevol estratègia de disseny proper, on no haurien de rebutjar res del que està en curs, per molt que l’opció política de curta mirada, es quedi en el pur titular i no valori, en profunditat, tot el que suposa la culminació de resultats en un món global com és el cas que valorem.

Espero i desitjo que a la celebració dels 30 anys, ens segueixin molts altres, com clar resultat de consecució d’uns resultats, avui de referència i amb desig de ser imitats per altres territoris que veuen, amb enveja, la notorietat que suposa l’evidència d’un repte guanyador.