Infraestructures / turisme / ciutadania

Dintre de l’espectacle mediàtic al qual la ciutadania es veu convidada al llarg de les últimes dates, amb ‘guions’ que no tenen res a envejar a qualsevol pel·lícula, amb múltiples premis de referència, de segur que ens pot passar per alt, si no són damnificats directes, una referència obligada a les infraestructures logístiques del país, en perill d’explotar, de manera generalitzada, en qualsevol moment.

Certament, el drama que comporta que el tren no funcioni de cap manera, i no solament ‘les línies més properes’, és un fet amb greus repercussions de tot ordre; però és que també les incidències aeroportuàries és un repetir en funció de serveis amb alta negativitat i amb víctimes directes; sense oblidar el caos en les pseudo autopistes, com és el cas del nostre territori, on repetidament, podem veure com l’antiga AP7, avui és garantia de sorpresa pel que fa a la seva seguretat i a la seva eficàcia pràctica.

En tot cas, sembla que els serveis públics de mobilitat han entrat en una crisi inacabable, i les responsables de torn, el que busquen són ‘excuses de mal pagador’, però en cap cas es fan propostes en positiu que puguin garantir una viabilitat futura, encara més, a l’hora d’identificar responsables es busca sortir de la qüestió amb arguments més propers a la permanent improvisació que a lectures fonamentades en l’anàlisi objectiva.

Davant el panorama exposat, el problema és que avui el prestigi de determinades opcions de transport, estan cada cop més a prop del desprestigi i la consolidació d’un model de precarietat, on l’únic evident és que ningú es fa responsable de la situació esmentada.

Segurament, per part d’alguns responsables, es pot pensar que el marc general de la situació és insalvable i que, en tot cas afecta a una part de la ciutadania i que, per tant, ja es resoldrà quan es pugui; malauradament, aquesta no és la solució, doncs, darrere la negativitat exposada, segueix el desprestigi generalitzat i la inseguretat, a tots els nivells.

Que lluny queda aquella ‘marca’ de referència mundial que volia ser mirall de bona gestió i aval de bon servei, recordem que, fins fa uns mesos, el retard en les línies ferroviàries d’alta velocitat, comportava el pagament d’indemnitzacions, encara que fos per pocs minuts, la realitat, avui, és que aquesta evidència ha quedat ‘arxivada’ i hem donat pas a un espectable de sorpreses repetides, cada cop que optem per viatjar en funció de l’opció triada.

Sembla, a més, que el tema tampoc té solució, ni existeixen responsables, ningú dimiteix, ni s’acomiada a ningú, consolidant, per tant, una realitat que es vol vendre com normal o impredictible; també en el que és el trànsit aeri, la cosa es complica en funció de suposades excuses ‘informàtiques’ o ‘errors de programació’ pel que fa a determinats serveis en un exercici d’irresponsabilitat absoluta.

Segurament, el que esmento, finalment, s’haurà d’assumir, però no estaria de més ser conscients del que suposa tot això, i on la ciutadania està, cada cop més farta d’un model fallit, si no som capaços de reconduir-lo de manera urgent, la gent no pot acceptar, i amb seguretat que no ho fa, suportar els retards dels trens de ‘rodalies’, cada cop més a prop de la ineficàcia i la poca fiabilitat, però és que a més, ‘tragar’ en la il·lògica dels fets posa en perill la salut personal de molta gent; també el turisme, ara en dubtes per minories interessades sense cap alternativa al respecte, es veu atacat en un model que, fins fa poc, podia competir al màxim nivell a Europa i fins i tot a escala global.

Per acabar, no esmento el tema energètic, del que també hem estat víctimes només fa uns mesos i que també se suma a aquesta competició per la incredulitat social compartida, on sembla que ningú és responsable i el que és més evident, on sembla que es busca que la fallida del sistema, en si mateix, pugui ser acceptada sense donar res a canvi, per una població cada cop més propera al ‘menfotisme’ i al despotisme d’alguns, apuntats al «tot per la gent però sense la gent».