Revolució Verda a Catalunya (Part II) Del ‘Palomares Draft’ als Molls del Port de Tarragona
La revolució verda necessita el Port de Tarragona. No és una opció sinó una exigència urgent: sense el seu compromís i el seu protagonisme, el futur de la circularitat de la Catalunya que vol liderar en l’àmbit europeu, estarà incomplet.
No és un somni o un exercici teòric, sinó una carrera contra rellotge, que només arribarà a la meta quan el ball de les grues dels molls dansin al compàs dels reactors de l’ecosistema d’innovació i coneixement liderat per l’ICIQ.
Els fonaments d’aquesta revolució es basant en els pilars de la Transformació com: l’Electrificació via Renovables i la Gestió del CO₂.
El canvi de paradigma se substancia en identificar el problema en recurs: de la Captura, Emmagatzematge i Aprofitament químic del CO₂ i l’H₂ verds, transformant les emissions en matèries primeres.
Passant per identificar els Residus com a Actiu Estratègic gràcies a les tecnologies més avançades podríem extraure elements crítics per a reintegrar els residus en cadenes productives, tancant així el cicle de l’economia circular.
Però el veritable valor del pensament humà i científic del ‘Palomares Draft’ és la visió on tots els sectors estan interconnectats fent de Tarragona i de les seves moltes excel·lències, una peça imprescindible i vital d’un trencadís que trobes un encaix on ningú s’ho espera.
Per això es parla d’una Revolució també Agroalimentària on es pugui assumir la valorització de la biomassa, l’ús d’intel·ligència artificial per a la sequera, creant plantes pilot que garanteixin seguretat alimentària i un menor impacte ambiental.
Però la troballa més impactant és aquell concepte clau que representa l’essència dels instituts CERCA com l’ICIQ (i que a Tarragona són quatre i punters en l’àmbit mundial com l’ICAC, l’IPHES i el Pere Virgili): el Talent com a Motor, és a dir el factor humà.
Mentre els polítics discuteixen terminologia, als molls de Tarragona podríem pensar com formar la primera generació d’obrers circulars com estibadors 4.0 especialitzats en càrrega d’H₂; tècnics en valorització de residus o enginyers de sistemes simbiòtics: no es tracta de crear llocs de treball, sinó de reinventar professions, com m’ha ensenyat el professor Palomares.
La Formació Professional Especialitzada que amb els programes de màster en R+D+I i les acceleradores de startups preparin una nova generació d’enginyers, tècnics i professionals.
El tot amb un mix d’Ecosistemes Col·laboratius amb Centres d’innovació i plataformes transversals que connectin les indústries amb eines clau com: la química del CO₂ e del H₂; el disseny d’una circularitat sempre present des del principi; i les bateries del futur.
El ‘Palomares Draft’ com a model d’una Catalunya que lidera en Europa i en el món, es basa en una Catalunya del Sud on l’Àrea Metropolitana de Tarragona, es transformi en aquella idea de la Regió del Coneixement encara més amplia que l’ex rector de la URV, el professor Xavier Grau, i l’ex president de la Diputació, el senyor Josep Poblet, han impulsat en passat i que s’ha confirmat com una extraordinària intuïció que tenim l’oportunitat històrica de materialitzar.
El ‘Palomares Draft’ no és només un pla sinó una crida a l’acció, fusionant la indústria i la sostenibilitat, per convertir el nostre territori en un referent per a la transició verda d’Europa: essent únics i oberts a exportar un model 4.0 on la tecnologia va acompanyat de la Humanitas, per produir, perquè no un nou Rinascimento.
El rellotge del Port de Tarragona podria ja marcar l’hora H (Hidrogen) i entre les moltes peripècies viscudes la torna a posar on la Regió del Coneixement liderada per la URV i la Diputació de Tarragona del 2019, l’havien marcada: 2040+5.
La pregunta doncs és en quina banda vol jugar la Catalunya que lidera: fer d’espectadora que explica als nets «allò sí que era innovador» o representar la Innovació que va obligar Europa a reescriure les regles comptant amb el lideratge de la Catalunya del Sud, i per descomptat de l’Àrea Metropolitana de Tarragona amb un Port que torna a programar el futur en dècades i no en mandats (o terminis) electorals?