Intermodal Vila-seca: una estació per connectar el Camp, no dividir-lo

Fa anys que es parla de la necessitat d’una estació intermodal al Camp de Tarragona. En un territori policèntric i amb una mobilitat fragmentada, la proposta de Vila-seca és la que millor s’hi adapta: situada a tocar de l’aeroport de Reus, dels barris del sud, de la Plana, de la línia Reus–Barcelona i de les principals vies (AP-7, A-7, C-14, T-11). A més, connecta directament amb la línia d’alta velocitat, sense desviacions.

No és una promesa buida ni un projecte a vint-i-cinc anys vista. El 2027 tindrem AVE Barcelona-València i, sense aquesta estació, passarà de llarg. L’intermodal és una solució tècnica consensuada i planificada, que permet arribar-hi amb tren, bus i tram des de totes les ciutats del Camp. No neix d’una lògica de capitalitat, sinó de funcionalitat. A diferència d’altres propostes amb horitzó 2050, Vila-seca pot entrar en servei en pocs anys i fer el tren accessible a la majoria.

S’ha dit que l’R16 deixarà de passar per Tarragona, però ja s’està construint el canviador d’ample de la Canonja. També s’ha afirmat que el tramvia no hi arriba, però FGC preveu el ramal a la intermodal en la fase 1 del projecte.

La proposta de l’Horta Gran barreja tres projectes: una nova estació a Ponent, un ramal AV pel riu Francolí i un túnel de la línia convencional sota la ciutat. Tres idees diferents ajuntades en un únic paquet inviable tècnicament, pressupostàriament i amb terminis eterns. Avui, cap soterrament d’aquesta magnitud és aprovat pel Ministeri, com s’ha vist a ciutats com Granada o Valladolid, on es prioritzen solucions en superfície.

Amb més de 250.000 habitants a l’entorn (Reus, Salou, Cambrils, Vila-seca, la Canonja i Ponent), la intermodal és la porta natural d’entrada al territori. No només per ubicació, sinó perquè és funcional i ja planificada: AVE, Rodalies, tramvia, autobusos i aeroport. És una aposta per la mobilitat sostenible i contra la dependència del vehicle privat.

Mentre discutim com arribar a Madrid o Sevilla, el servei cap a Barcelona empitjora: saturació al Garraf, falta de trens directes i infraestructures obsoletes. Cal millorar el que tenim, no prometre obres que no arriben mai.

Aquest debat no pot ser una guerra de medalles ni una batalla entre municipis. Som un territori amb dues ciutats grans i molts pols d’activitat. Cal lideratge i generositat territorial. A més, sense respecte pels acords, no hi ha projecte que avanci. Els trens no entenen de cicles electorals.

L’intermodal de Vila-seca és una oportunitat per connectar, no per dividir. Una estació al servei de tot el Camp.