Gaudí, Almuzara i Omella

Dies enrere el membre dels Amics de Gaudí de Reus i ‘rotary’ Lluís Serna em va enviar per WhatsApp un missatge per compartir en el que tractava obre una trobada gaudiniana que es va fer al Centre de Lectura reusenc l’any 1952 i promoguda pels Amics de Gaudí de Barcelona, entre altres.

Probablement, aquest fet va motivar la creació dels Amics de Gaudí a Reus, tres anys després, sent Antoni Maria Vidal Colomines (1933-2016) un dels seus promotors. Aquest comunicat anava acompanyat per un article que signava José Manuel Almuzara que feia referència a tres articles, que amb el títol genèric ‘El legado de Gaudí’ van ser publicats al setmanari barcelonès Destino, els dies 7, 14 i 21 de març de 1953, escrits per l’arquitecte vallenc noucentista Cèsar Martinell, que feia referència sobre el que Gaudí significava en l’Arquitectura dels anys 50.

Almuzara va fer un assaig amb quatre apartats: 1. Lògica estructural en els seus vessants constructius, estètics i utilitat; 2. ‘Art Nouveau’ que va cristal·litzar a Europa, funcionalisme i arquitectura orgànica; 3. L’originalitat més acusada en arquitectura de sempre, respectant els estils històrics i 4. El valor mundial en l’evolució arquitectònica de tots els segles.

L’arquitecte José Manuel Almuzara (Nador, 1952) ha dedicat 33 anys, des de 1992, a portar a Gaudí als altars. Almuzara fundà la ‘Asociación pro beatificación de Antoni Gaudí’, amb caràcter civil i composta amb diferents professionals que van promoure amb innumerables accions, des d’estampetes, xerradisses, passant per exposicions per demostrar la devoció personal d’Antoni Gaudí. 

Almuzara és sinònim de profunda referència i coneixement de l’obra de l’arquitecte reusenc. S’ha dedicat a la recerca de les facetes espirituals i artístiques de l’obra gaudiniana. Les seves profundes contribucions com conferenciant, comissari i defensor de la beatificació de Gaudí encimbellen un compromís amb el patrimoni arquitectònic de Gaudí.

Aquesta Associació ha estat dissolta una vegada que l’Arquebisbat de Barcelona, el proppassat mes de desembre, ha agafat les brides canòniques per abordar les darreres gestions davant la Santa Seu, com interlocutor per a culminar el procés, que pot portar a l’arquitecte català als altars. L’arquebisbe Juan José Omella ha constituït l’‘Associació Canònica’ que pren el relleu de l’associació de caràcter civil pro beatificació Antoni Gaudí.

Tot plegat ha significat crear titulars com un incendi en la Sagrada Família, hi ha qui ha escrit que s’ha originat un/a ‘pelotazo’/pilotada de l’Església a Catalunya: «Han jurat defensar a Déu i assolen la seva casa». Fonts properes al conflicte han alertat de la «dimissió no destitució», de l’arquitecte Almuzara, ‘el millor gaudinista del món’. 

Fins ara, això era un procés civil, però l’Església ha volgut batxillejar en la foto perquè detecta que la canonització arriba a les seves acaballes. I això no ha agradat». La realitat és que els modernistes gaudinistes estem il·lusionats vers que Antoni Gaudí Cornet (1852-1878-1926) sigui beatificat com més aviat millor i que a la ciutat de Reus puguem contemplar l’estàtua que promoguda pels Anics de Gaudí de Reus està esculpint el joier i net de Carme Gaudí (1909-1999) Joan Serramià. Temps al temps.

Per cert. Almuzara em va presentar el meu llibre ‘El Modernisme a Tarragona’, primera edició 2015 al Centre Cultural Blanquera, al carrer Alcalà de Madrid. Abans l’historiador i bon amic Josep Maria Jujol, júnior (1933-1923) me l’havia presentat al Teatre Metropol.