Ca l’Ardiaca, un repte institucional de la Generalitat

L’1 d’abril, la Generalitat declarà Ca l’Ardiaca, al Pla de la Seu de Tarragona, Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), el màxim rang patrimonial català. Coneguda també com a Casa de la Pia Almoina o Rectoria de la Catedral, havia estat residència d’una alta dignitat eclesiàstica del Capítol de canonges. Malgrat el seu estat de degradació actual, amb l’horrible bastida inclosa, el seu valor històric és indiscutible.

L’estructura original data dels segles XII–XIII, però fou la reforma del XIV la que el convertí en un exemple magnífic del gòtic. La darrera gran transformació va ser el 1813, després dels danys de la guerra del Francès.

La declaració com a BCIN es va desbloquejar després d’un any encallada, casualment dos dies després que Junts per Catalunya registréssim, en el Parlament, una pregunta sobre el cas, el 21 d’octubre de 2024. Si no es feia efectiva en 18 mesos, calia esperar-ne dos més per tornar-la a iniciar. Va produir-se just dos dies abans de finalitzar el termini.

Drets i oportunitats

Segons la Llei del Patrimoni Cultural Català (article 22), les administracions poden exercir el dret de tempteig –comprar abans que ningú– i retracte –adquirir després d’una venda si hi ha irregularitats–. La Generalitat té preferència; si no actua, pot fer-ho el Consell Comarcal o l’Ajuntament.

El propietari ha d’avisar la Generalitat de la intenció de vendre, del preu, les condicions i el comprador. El Govern té dos mesos per exercir el tempteig. Si la notificació és incorrecta o les condicions canvien, l’administració pot activar el retracte, també en dos mesos.

Per a Tarragona i per a Catalunya, convé que els propietaris actuals, els aragonesos Desarrollos Arbe, que van abandonar el projecte d’hotel anunciat el 2009, vulguin vendre Ca l’Ardiaca. Això posaria a prova l’interès real de la Generalitat pel patrimoni. Ja va ser prou trist que, abans, l’arquebisbat el pogués vendre a privats perquè l’edifici no tingué ni tan sols la protecció de rang local fins a 2021. Increïble.

Compra o expropiació

L’Estat no hi farà cap Parador Nacional. La Generalitat, però, ha seguit una política de compra d’edificis històrics per capitalitzar-se institucionalment, evitant lloguers, i per instal·lar-hi serveis. Així, per exemple, ja el 1981 adquirí el Palau Robert al Banco Central i el Palau Moja a la família Güell, tots dos a Barcelona.

Finalment, la llei catalana preveu una altra via: l’expropiació per causa d’interès social. L’article 67 la permet si no es compleixen, per part del propietari, els deures de conservació, preservació, manteniment i protecció o existeix perill o ruïna imminent d’un immoble d’interès nacional. 

Una situació que pateix el de Tarragona i que, amb la nova protecció com a BCIN, és legalment viable. La Generalitat pot actuar; en el seu defecte, el Consell Comarcal o l’Ajuntament. Convé, doncs, un canvi d’escenari ara que el PSC governa arreu.