Opinió
L’Estació Central de l’Horta Gran de Tarragona
Tarragona, capital i territori, pateix un caos ferroviari que allunya el tren de la gent, exposa la ciutadania a les mercaderies perilloses i segrega les poblacions entre sí i amb el mar. Després d’imposar-nos l’estació d’alta velocitat a la Secuita, situar-ne una altra a 15 km de la ciutat més poblada pot cronificar el problema. Hereus de massa nyaps, ens cal la solució més ambiciosa, no la més barata. Benvinguda sigui al debat L’Estació Central de l’Horta Gran de Tarragona.
La proposta que el govern republicà vam impulsar amb l’Avanç del POUM és ambiciosa, té una bona base científica i recull l’anhel històric de Tarragona. Consisteix a ubicar l’estació de tren a l’Horta Gran, en un desviament ferroviari soterrat per evitar l’efecte barrera.
El tren convencional travessaria Tarragona per sota, amb parades a l’Avinguda Catalunya i a la Vall de l’Arrabassada, mentre que l’alta velocitat pujaria paral·lela al Francolí. Això obligaria a desviar les mercaderies cap a l’interior i alliberaria les vies que ens separen del mar a tota la costa urbana.
La successió de dos fets ha reobert la qüestió. L’estudi informatiu de l’estació de Vila-seca no inclou ni una trista diagnosi de mobilitat que fonamenti aquell emplaçament. Això, i que la proposta de l’excel·lent equip tècnic de territori de l’Ajuntament de Tarragona es demostra molt més útil per a més població i poblacions.
Horta Gran té una centralitat magnífica entre Centre i Ponent i alhora entre tots els municipis del Camp de Tarragona, inclosos Valls, Altafulla i Torredembarra, els quals també conformen la realitat metropolitana. Llurs ciutadanies també s’hi juguen molt!
La intermodalitat que ofereix Horta Gran està molt per sobre de la de Vila-seca. És una estació urbana, no un altre punt enmig del no-res. Unes 145.000 persones hi podran anar a peu, en bici i en bus, la qual cosa ha de ser nuclear en qualsevol model de mobilitat sostenible. Es tracta d’un entorn que preveu creixements demogràfics, a diferència de La plana de Vila-seca, on viuen tan sols unes 800 persones sense cap possibilitat de creixement futur.
Entre el tren convencional i l’alta velocitat s’hi produeix també una intermodalitat molt més interessant a Horta Gran. Tarragona deixarà de ser l’única capital que està fora del mapa de l’alta velocitat. I qualsevol veí del Camp podrà agafar l’alta velocitat cap a Sud, Nord o Madrid amb un sol transbordament. Quin sentit té apostar per Vila-seca i que un veí de Reus hagi de fer dos transbordaments i agafar tres trens per anar a Madrid? Quin sentit té que Tarragona perdi l’R16?
El TramCamp vertebrarà Horta Gran amb l’àrea metropolitana, aeroport inclòs, fet que pot generar importants sinergies territorials. Alternativament, els accessos per carretera ja estan tots fets: N340, T11, A7, A27 i AP7. Si hi afegim la proximitat de Joan XXIII, la Ciutat de la Justícia, la URV, la Laboral, el Port i la Indústria, la utilitat d’Horta Gran es multiplica.
En clau metropolitana, la millor estació de tren serà aquella que maximitzi el nombre d’usuaris del transport públic i ecològic en detriment del cotxe, tant per arribar a l’estació com per arribar a destinació. Ras i curt: l’estació ha de ser urbana i s’ha d’omplir tant com puguem. I l’estació amb més usuaris és la de Tarragona, que sobrepassa els dos milions i duplica la segona. On està escrit que posar-la a Vila-seca respongui a una virtut metropolitana i posar-la a Tarragona a un pecat de campanar?
Obrir Tarragona al mar, treure’n les mercaderies, apropar el tren a la gent, connectar-nos amb l’alta velocitat i teixir tot el territori tenen parada a l’Horta Gran. Ens hi juguem el desenvolupament dels segles vinents i això mereix la millor estació central, intermodal i metropolitana al servei de la gent del Camp de Tarragona.