Nàstic, fins al final

En primer lloc, vull manifestar que soc un reusenc que porto més de dos terços de la meva vida vivint a la Tarragona romana, medieval i modernista, entre altres característiques singulars tarraconenses. Soc nastiquer i a hores d’ara tinc el número de soci 572, temporada 2024-2025. D’antuvi també considero que el futbol és un esport, un joc? Joc és un entreteniment, exercici recreatiu, sotmès a regles, en el qual entren en competència l’habilitat i la sort dels participants.

L’absència de VAR i els resultats al Nou Estadi van acabar pesant en el play-off d’ascens. Ja sabem que les instal·lacions de VAR són molt costoses, però al play-off s’estan jugant moltes ‘coses’, diners sobretot. Ara escriuré una proposta que potser és una bajanada, una ximpleria. 

En moltes banquetes estic segur, que veuen el partit en tauletes, com si estiguessin a casa seva davant el televisor. Tant costaria parar el partit i anar a veure la jugada conflictiva? En el darrer partit del Nàstic es van produir tres penals i sols es va xiular un, que, per cert, va ser el més dubtós, amb la mà d’Antonio Leal. 

En canvi, en el minut 93 va haver-hi una jugada de penal força clar sobre Marc Fernández que hauria pogut ser el 0–3 i cap a segona divisió, directament. Tots veiem per la tele jugades que fins i tot amb el VAR resulta molt difícil saber la realitat del que ha passat en dècimes de segon.

El VAR malgrat tot imparteix justícia, ja que ajuda a complir rigorosament el Reglament. Us imagineu que no hi hagués el fora de joc. Per què es va crear. Jo el trauria i llavors tindríem una pluja de gols, que al capdavall és el que ens agrada a tots els aficionats. Ja es parla i s’escriu de jugar a temps real. És a dir, dos temps de trenta minuts com fan moltes disciplines esportives. Jo potser no ho viuré, però temps al temps.

Ja hem plorat i passat el dol. Molt de dolor i orgull. Vam tornar a morir a la vora i l’afició va tornar a ser un molt bon exemple de civisme. L’afició és un actiu que farà retornar al Nàstic a les categories professionals.

No ens mourem d’aquesta categoria tan deficitària i amb els filials que competeixen amb altres condicions. És exigible en la primera RFEF estadis amb aforament mínim de 4.000 espectadors, fet que no es va produir amb el Sanse. Aquesta categoria no genera ingressos, ni en televisió, ni en patrocinis, ni en visibilitat. El nivell esportiu, cada vegada més alt, és qui la sosté, a costa d’hipotecar-se cada estiu els responsables dels clubs amb l’objectiu del somni fer realitat l’ascens. Tothom s’esforça amb desigualtat d’oportunitats i sense aconseguir cap premi.

El futbol ha estat una altra vegada molt cruel i paradoxal. Aquesta temporada hem estat el millor equip casolà i sols hem guanyat quatre partits a domicili dels 19 jugats. La realitat en el play-off ha estat un empat amb el Múrcia (1-1) i perdre amb el Sanse (1-3), al nostre camp. A fora guanyem 0-1 al Múrcia i guanyem amb un arbitratge molt qüestionable amb el filial de la Real Societat, 1-2, quan hagués pogut ser com he escrit 0-3, ja que el gol del Sanse va ser en la pròrroga, minut 108.

El play-off ha estat una juguesca? Juguesca és un pacte que fan dos que disputen sobre alguna cosa, segons el qual qui resultarà que no té raó o s’equivoca ha de donar a l’altre una quantitat determinada o qualsevol altra cosa. Exactament, no ha estat així, però... Déu ens valgui...

També va ser quelcom estrany que l’àrbitre i els dos liniers eren del col·legi arbitral de la Federació de Màlaga, que va ser el botxí del Nàstic de la temporada passada.

Com va escriure l’alcalde la ciutat mai es rendeix: «No són paraules. És un sentiment. És una realitat viva ... En 2000 anys d’història Tarragona ha estat assetjada, ocupada, bombardejada, destruïda ... Però mai ha signat una acta de capitulació. Mai... Tarragona no té potencial. Té potència. Això ens ho hem de creure, d’interioritzar-ho, per què és tant com que Tarragona mai es rendeix...».

Plantilla, afició i el club van estar tots plegats creien que el miracle podia ser. Gairebé es va acaronar. Tots dèiem i pensàvem que a la tercera arribaria la vençuda, però aquesta previsió no ha estat possible. L’exàrbitre Xavier Estrada va manifestar que «Amb VAR, el Nàstic hauria pujat aquesta temporada a Segona A i a l’anterior campanya també... Va haver dos penals no xiulats a favor del Nàstic i les mans de Migue Leal no era una pena màxima».

Per acabar, esperem que amb el contracte renovat amb Luis César, al final de la temporada, puguem celebrar tots els nastiquers la frase romana de l’emperador Juli Cesar ‘Veni, vidi, vici’, fet que amb el nou lema del club la fe no ens faltarà i com sempre fins al final!!!