L’habitatge industrialitzat demana pas

Espanya té actualment un dèficit de 500.000 habitatges, segons càlculs del Banc d’Espanya, i tot sembla indicar que aquesta xifra anirà en augment perquè la producció d’immobles es troba per sota de la formació de llars noves. Segons l’Institut Nacional d’Estadística, la formació de llars creix molt de pressa i rondarà les 200.000 anuals. L’any 2024 es van habilitar 127.000 nous habitatges. Aquest desajust provoca que els preus del mercat residencial s’encareixin en un 6,3% interanual a Espanya.

El govern central i els promotors tenen clar que la solució implica incrementar la producció d’habitatge, La segona quinzena d’abril d’aquest any, Pedro Sánchez va presentar el Perte de la construcció industrialitzada amb un pressupost de 1.300 milions d’euros. El Perte disposa de tres eixos: 1. Augmentar la producció d’habitatge mitjançant processos industrialitzats. S’habilitaran línies financeres concretes perquè les empreses més modestes puguin créixer. 

L’horitzó és construir una mitjana de 15.000 habitatges industrialitzats a l’any i arribar als 20.000 anuals en deu anys; 2. Promoure la rapidesa de la construcció, ja que la industrialització del sector pot reduir els temps entre un 20% i un 60% i 3. La mà d’obra és fonamental, l’objectiu és «dignificar la professió» i Sánchez vol atraure joves.

Segons David Martínez, conseller delegat d’Aedas i president de la fira Rebuild que es va celebrar a Madrid (abril 2025) va manifestar que «hay una ausencia de mano de obra y un problema de costes, por lo que las fábricas han de convertirse en plantes de ensamblaje de partes de la vivienda». Com es construeix un habitatge industrialitzat? Els paraments, els banys, les cuines o els balcons es creen en una fàbrica i després s’encaixen en l’immoble. Amb això s’estalvia mà d’obra, quelcom molt important actualment.

Hi ha una cinquantena d’empreses rellevants en aquest sector, que es classifiquen en dues tipologies: 2D. Quan es fabriquen parets individuals, o 3D, quan es produeixen unitats modulars. Des de les institucions públiques s’impulsarà la industrialització amb 4.600.000 milions d’euros, dels quals entre 300 i 600 milions serà dirigit a petites i mitjanes empreses.

Les estimacions del sector són que un 1%, entre 8.000 i 10.000 unitats, dels nous habitatges a Espanya es construeixen mitjançant sistemes industrialitzats. A Suècia, referent mundial, gairebé el 50% dels nous habitatges es construeixen partint de processos industrialitzats. 

Ikea manté un conveni amb la constructora Skanska des de fa més de 20 anys per produir cases unifamiliars modulars ‘Boblok’. Un dels factors clau a Suècia és l’ús de la fusta per crear mòduls. A Espanya aquest material va agafant força, respecte al formigó o les estructures metàl·liques.

Xavier Vilajoana, president de l’Associació de Promotors Constructors d’España/APCE, destaca que aquest mètode de construcció presenta avantatges vers la construcció tradicional: «Tens més seguretat i capacitat de control perquè tot es desenvolupa dintre d’una factoria. També permet incorporar mà d’obra femenina, un dels problemes endèmics del sector. Una altra característica és que permet reduir els temps de construcció, pràcticament a la meitat i presenta una menor petjada de carboni». També és cert que als bancs els hi costa adaptar-se a les necessitats financeres d’aquest tipus de promotors.

El que és obvi i una realitat és que la producció en fàbrica ofereix més control de qualitat, és més ràpida i més sostenible. Els projectes arquitectònics cada vegada més es fonamentaran tenint en compte aquesta evidència. Per tant, tot el sector de la construcció haurà de conviure amb el fet que l’habitatge industrialitzat demana pas.