Avui és el dia

És dilluns. Sona el despertador. M’aixeco per anar a la dutxa maleint que sigui un dia laborable. Sort que el cafè amb llet de civada fa més amè el primer contacte amb la rutina diària. Cada matí, escolto atentament la ràdio per assabentar-me què passa al món. 

I cada matí són més les persones assassinades a la franja de Gaza; més nens mutilats, més mares, pares, germans i tiets que ploren desconsoladament, que es moren de gana i de dolor. Cada matí em pregunto a mi mateixa com podem permetre aquest genocidi mentre m’empasso una torrada amb alvocat.

«Quan el passat hagi passat, es descobrirà que els morts no han participat en la seva pròpia matança», escriu el periodista Omar El Akkad en la seva crònica titulada (negretes incloses) Algun dia, quan ja no sigui perillós, quan dir les coses pel seu nom ja no tingui conseqüències, quan sigui massa tard per exigir responsabilitats a ningú, tothom hi haurà estat sempre en contra, publicada en català per l’Altra Editorial, amb traducció de Mercè Ubach, i en castellà per Libros del Kultrum.

Aquest llibre neix a partir d’un fil publicat a Twitter pel mateix autor i que va acumular més de 10 milions de visualitzacions. El Akkad, d’origen egipci però resident a Estats Units, escriu amb honestedat i rigor sobre una guerra que no és pas una guerra, sinó un genocidi; sobre la deshumanització present en els discursos imperialistes dels polítics d’Occident; sobre el mutisme d’artistes, intel·lectuals i escriptors que miren cap a un altre costat, esperant que tot acabi; i sobre el blanquejament del relat per part dels grans mitjans de comunicació nord-americans i europeus, que coneix de primera mà. En definitiva, El Akkad ens proposa un assaig sobre el silenci de tota una part del món que assisteix, entre narcotitzada i despreocupada, a l’aniquilació més cruel.

El periodista i escriptor barreja algunes de les seves vivències personals i familiars -com ara el seu procés migratori: des d’Egipte als EUA, passant per Qatar i Canadà- amb anècdotes de la seva trajectòria professional com a corresponsal de guerra, que l’han convertit en testimoni de la matança indiscriminada de la població palestina a Gaza. 

«Un mes fa callar un altre mes i, a mesura que passa el temps, un any en farà callar un altre. Els assassinats que algun cop han sigut notícia de primera plana se sotmeten a poc a poc a la llei dels rendiments decreixents. Què queda per dir sinó més morts, més morts?», escriu El Akkad al darrer capítol del llibre, que tanca amb un missatge esperançador: «són més els compromesos amb la solidaritat que els que ho estan amb l’aniquilació».

Però, avui torna a ser dilluns. Sona el despertador. I un dia més, vaig a la feina, parlo amb els companys, saludo als clients. I mentrestant, la injustícia s’escampa per tot arreu. I m’ofego.