Més enllà dels crits ens cal un govern eficaç

M’ha sorprès per la seva virulència la radicalització que el PP ha emprès aquestes darreres setmanes. En especial dues afirmacions (una del senyor Feijoo i l’altra de la senyora Ayuso). Clar, considerar que una mena de «màfia» (textual) s’ha fet amb el control del Govern i de les principals institucions democràtiques del país, com afirma alegrement el senyor Feijoo, sense que ningú (aclareixo: ni la justícia, ni les forces i cossos de seguretat de l’Estat -que tenen la missió precisament de combatre les màfies-, ni el conjunt de la comunitat internacional) ho hagi detectat, és tan ridícul que ni tan sols el gruix dels votants del PP s’ho ha empassat, i d’aquí la punxada de la manifestació convocada a Madrid aquest passat diumenge.

Però, fins i tot això empal·lideix quan veig a la senyora Ayuso aixecar-se i marxar per mostrar el seu rebuig a «el uso de lenguas regionales que dividen», a la conferència de presidents. Tremend... es una regressió a la pitjor versió de la pitjor «derecha nacional» que patim en aquest país. Queden lluny, pel que es veu, els temps en què el senyor Aznar es mostrava «admirador de la llengua catalana», que afirmava parlar en la intimitat, i declamava poetes catalans en algun míting...

I davant d’aquesta allau d’insults, de desqualificacions, de difamacions, de bronca, d’agitar l’odi, etcètera, és quan és més necessari que mai mantenir ferm el rumb amb un Govern respectuós de la pluralitat del país i que es dediqui a treballar, a treballar de valent per solucionar els problemes reals que hi ha a peu de carrer.

En aquest sentit, el Govern de progrés del president Salvador Illa a la Generalitat és una garantia. Us poso dos exemples concrets. Primer, en pocs dies al Parlament aprovarem el tercer suplement de crèdit de 468 milions d’euros, que se suma als 2.168 i 1.301 milions d’euros ja aprovats. És una quantitat molt important que servirà per finançar millores en educació pública, habitatge, salut, serveis socials, etcètera. No sortirà en grans titulars, però és aquesta política, la política útil, la que serveix a les persones, a tots aquells de vosaltres que esteu llegint aquestes línies.

Segon exemple, la llei de barris que el Govern ja ha anunciat que tornarà a impulsar. Vull subratllar que les comarques tarragonines van ser una de les regions més beneficiades per aquest pla, aprovat al seu moment pel president Maragall, que va permetre rehabilitar total o parcialment més de 45 nuclis, barris i zones més degradades de les ciutats i pobles de la demarcació de Tarragona.

Aquesta és la política que serveix. Fer com el PP -radicalitzar el discurs, desqualificar als adversaris polítics democràtics, i intentar denigrar les llengües oficials d’Espanya reconegudes per la mateixa Constitució-, és un greu error que tan sols nodrirà el discurs de l’extrema dreta de Vox (els primers per cert, en denunciar una presumpte «màfia» que s’hauria fet amb el control del Govern). 

Fer com està fent Junts, agitar el tema de la immigració, tan sols afavorirà a l’extrema dreta d’Aliança Catalana. Per molt que cridin i agitin mai podran igualar als discursos més ultres que en qualsevol moment poden elevar el llistó de la insensatesa fins a extrems delirants (Trump, Milei).

Per això vull traslladar-vos un missatge de seguretat i de serenor. Ara a Catalunya, com al conjunt d’Espanya i al conjunt d’Europa, ens cal sobretot estabilitat, condició sine qua non per assegurar i millorar tant els llocs de treball com les inversions socials.

I si això és important ho és més encara en aquests temps en que patim un context mundial molt inestable i unes transformacions tecnològiques profundes. Doncs bé, Catalunya té ara un Govern que es podrà equivocar o no, però que treballa de valent per fer que les coses tirin endavant. Un Govern que creu en el diàleg entre diferents i que lluita per trobar solucions per millorar la qualitat de vida de la gent.

Fa anys el Govern va impulsar una campanya que deia: «la feina bé feta no té fronteres. En canvi, la feina mal feta no té futur». I tenia tota la raó. En efecte, la feina mal feta no té futur. En canvi, aixecar-se a primera hora cada dia, obrir la botiga, suar la samarreta -com es diu popularment-, és a dir, el que hem après a casa dels nostres pares i mares, aquesta feina, efectivament, no té fronteres.