Un model de mobilitat al servei del territori

Darrerament, tornen a aparèixer propostes que, sota el paraigua de la sostenibilitat, acaben promovent just el contrari: més cotxes, més asfalt i més aparcaments subvencionats. Es parla molt de millorar el transport públic, però a la pràctica s’impulsen mesures que continuen prioritzant el vehicle privat. Aquesta contradicció només serveix per perpetuar un model esgotat, car i contaminant.

Des dels Comuns proposem una alternativa clara i coherent: una mobilitat centrada en les persones, no en els cotxes. Un sistema que redueixi desigualtats, millori la connexió entre municipis i situï el dret a la mobilitat com un eix fonamental de la cohesió territorial.

Per això, treballem per ampliar les bonificacions al transport públic. Des del Congrés dels Diputats i amb els ministeris de Sumar, impulsem l’extensió de les ajudes actuals fins al 31 de desembre de 2025. És una mesura que permet garantir desplaçaments assequibles, especialment per a les persones amb rendes més baixes, alhora que afavoreix un canvi d’hàbits cap a formes de mobilitat més sostenibles. 

En aquest sentit, l’anunci de la consellera Paneque que a partir de l’1 de juliol s’amplien les bonificacions als regionals d’un 40% a un 60% és un pas en la línia que nosaltres i les plataformes hem reivindicat des de fa mesos. Celebrem, especialment, que a Tarragona es mantinguin fins al final d’any, la rebaixa del 50% dels seus abonaments, una mesura fruit dels acords del pressupost amb el nostre grup municipal, En Comú Podem a l’ajuntament.

També defensem el reforç dels serveis ferroviaris al territori. Una proposta clau és el servei nocturn entre Barcelona, Camp de Tarragona i Lleida, amb sortida a mitjanit des de Sants. Aquesta connexió és imprescindible per a treballadors a torns, estudiants i joves que volen tornar a casa després d’un concert o una activitat cultural. A més, cal abordar amb rigor i participació ciutadana la definició d’un traçat alternatiu per al pas de mercaderies per l’interior, allunyat de discursos catastrofistes que només serveixen per frenar els avenços ferroviaris.

Pel que fa als accessos i aparcaments, proposem crear aparcaments dissuasius de baix cost en terrenys d’Adif, en col·laboració amb els ajuntaments, per eliminar els obstacles burocràtics. Això ha d’anar acompanyat d’una millora dels accessos a l’Estació del Camp, evitant que el trànsit dels municipis del voltant saturi zones residencials com el nucli de La Secuita.

Una altra mesura imprescindible és la reordenació intel·ligent de la N-240, transformant un dels carrils en un carril Bus VAO (Vehicle d’Alta Ocupació), en lloc de seguir ampliant infraestructures per a l’ús privat. Aquesta proposta és més coherent amb la presència paral·lela de l’autovia A-27 i permet prioritzar el transport col·lectiu i compartit.

I tot això, amb una condició irrenunciable: una gestió pública i transparent del sistema de mobilitat. Cal revisar les concessions actuals i preparar un nou model que permeti la participació directa d’empreses públiques. No podem continuar externalitzant serveis essencials sense garantir el control democràtic ni l’eficiència social.

El Camp de Tarragona necessita una mobilitat que uneixi municipis, faciliti la vida quotidiana i redueixi emissions. No volem més pedaços ni projectes pensats per mantenir privilegis. Volem planificació pública, inversió amb criteri social i serveis que garanteixin drets. Perquè això, i no altra cosa, és sobirania real.