La Tarragona del futur

Em sembla malament que Junts per Tarragona hagi escollit no entrar al govern municipal per causes variades que per espai no vull comentar. Tot així, sempre cal agrair i en política més, el tarannà constructiu que molts partits polítics desenvolupen i que acaben amb una millora sustancial de la vida dels tarragonins i les tarragonines. 

De fet, a Tarragona, tenim un teixit associatiu perfectament cohesionat i inclusiu, que ens ha de fer sentir orgullosos però inconformistes. El que vull deixar constància, és que a Tarragona, com passa amb molts racons d’aquesta nació, necessita estabilitat política i això només ho permet un acord de ciutat polític el més ampli possible, una societat civil perfectament organitzada i una ciutadania adulta que quan vol i sense deixar ningú enrere, és capaç d’autosuperar-se cada dia.

La Tarragona del futur certament no s’entén sense la tasca de tots i cadascun dels alcaldes que han tingut el gran honor de ser la màxima autoritat municipal. Del primer al actual com també els equips de govern i els diferents consells plenaris. 

Sense mirar ideologies, tota la ciutat ha vist com ha anat creixent en espais públics, en dignitat, en drets humans i en altres àmbits. Sempre picant pedra, ajudant als altres pobles del món, amb tradicions pròpies i una manera de fer autònom sense tuteles exteriors. És hora agrair profundament la tasca del conjunt de la ciutadania de Tarragona, la qual , ens ha fet la vida més fàcil i digna.

Aquests darrers dies he notat com a la ciutat li manca una perspectiva optimista de futur segurament a causa d’un distanciament general entre la ciutadania i les institucions que es troben al servei de la ciutat, per una incomprensió pacífica de certes decisions polítiques i per una percepció asintomática de que potser la ciutat hi ha moments que sembla anar cap endarrere. 

Malgrat això, el futur de Tarragona es meravellós, formar part d’aquest és un honor i treballar-hi per fer-ho possible és un privilegi. El futur de Tarragona no es decideix a Madrid o a Barcelona. Ni tan sols a Bèlgica o al Palau de la Generalitat. Tampoc a la Casa Blanca. Es decideix a Tarragona i ha de ser inclusiu.

Mireu, l’ajuntament té molts entrebancs econòmics i burocràtics per facilitar la vida a les persones de la ciutat. Però , tenim una sort que poques ciutats tenen. Tenim una ciutadania adulta i responsable, generosa i empàtica que és capaç d’aixecar-se del pessimisme, somriure a la vida i posar-hi seny, pit i collons a les dificultats. 

La cohesió entre els diferents partits polítics hauria de ser una realitat i no una esperança. És per això, que públicament, demano que aparquem les diferències ideològiques i busquem les semblances tot assumint que tots i totes ens uneix un amor per la nostra ciutat cada cop més gran, transformador i dinàmic.