Queden camins per recórrer

A Tarragona, mai ningú no ens ha regalat res. Cada pas que hem fet aquests dos anys ha estat guanyat amb esforç, constància i una manera de fer política que fuig del soroll i posa la vida al centre. A En Comú Podem hem volgut demostrar que hi ha una altra manera de fer les coses: més honesta, més propera, més útil.

En un mandat complex i ple de contradiccions, hem escollit comprometre’ns amb el que és essencial. Hem treballat des del diàleg, però sense renunciar mai a la fermesa. Hem fet política amb formes amables, però amb conviccions clares. I ho hem fet des d’una posició exigent, però constructiva, sabent que no n’hi ha prou amb tenir raó: cal fer que passin coses.

I han passat. Per primera vegada a la ciutat, hem creat una taxa social de la brossa que protegeix qui menys té. Hem assegurat la congelació del preu del bus municipal i hem fet possible l’ampliació del servei amb la nova línia 43 de bus, millorant la connexió de la Laboral amb els barris de Ponent.

Hem aprovat partides històriques en habitatge per garantir accés a sostre digne. Hem impulsat una regulació dels pisos turístics i el seu control per protegir el dret a viure al centre i als barris. I hem defensat el descans veïnal en l’ordenança de terrasses, posant el benestar per davant dels privilegis.

També hem aconseguit incrementar el pressupost de cooperació i assegurar inversió pública als Interblocs de Sant Salvador, després de massa temps oblidats. O dotar de recursos econòmics i personal les polítiques comunitàries amb els equips socioeducatuus de carrer. En totes aquestes accions, hi ha una idea de fons: fer de Tarragona una ciutat més justa, més vivible i més democràtica.

Deia Pepe Mújica que «el poder no canvia les persones, només revela qui realment són.» I nosaltres hem volgut ser exactament qui som: una força que no es rendeix, que no busca la foto fàcil, que no entra en jocs de despatxos i sous, però que treballa, proposa i transforma. I com afirmava Federica Montseny, «cal lluitar no només per viure, sinó per viure amb dignitat.» Aquest ha estat —i continuarà sent— el nostre horitzó.

Dos anys de mandat ens confirmen que queda molt per fer. Però sabem una cosa clau: els camins no es troben, es construeixen. I si és col·lectivament, qualsevol camí és possible.