Paraules i publicitat

Un dels fets més evidents en la tasca política és poder arribar a la majoria de la gent en funció d’una tasca a fer i concretar, com un examen objectiu on demostrar que el que es diu i el que es compromet es compleix; malauradament, en els darrers temps, sembla que el realment important és la publicitació mediàtica, independentment de si el que s’informa és real i té fórmules objectives d’execució, especialment pel que fa al suport econòmic en cada cas.

Conseqüència del que dic és que, en el nostre dia a dia, ens podem veure envaïts per noves de tot ordre que, amb les quals el que ens ‘venen’ són projectes de futur, compromisos pel demà i, sobretot, ‘il·lusions’ que es volen implementar com opció d’estratègia electoral que a vegades es fa difícil d’entendre per una ciutadania descreguda i que veu tot el que es parla com un ‘marc electoral’ més, amb la qual se la vol implicar.

És evident que ‘la paraula’ és fonamental al debat partidista, una altra cosa és si aquesta fórmula que ha estat exitosa al llarg dels darrers temps, es valida de cara al futur, o la mateixa evidència de la nova societat la invalida o amortitza ràpidament, en tot cas el que sembla desitjable és que el seu ús, que a més «paguem entre tots», fos creïble i sobretot exigible.

En moltes ocasions i des d’un pragmatisme necessari he parlat de «projectes-pressupostos-terminis» a l’hora de parlar de compromisos per part dels poders de torn i, per tant, no estaria de més que es posessin de manifest determinats ‘idearis executius’ on s’exposessin els moments de l’execució i la fórmula financera de la seva posada en realitat, en conseqüència, crec que seria vital parlar de ‘promeses’ i també de ‘conclusions’ per fer-les realitat, com garantia de veracitat, optar per altres vies crec que és contraproduent, i el que ens porta és cap al camí del descrèdit i la potenciació d’opcions extremistes, que no sabem com sorgeixen, però que en raons com les que esmento, tenen el seu refugi electoral. 

No tinc dubtes del fet que és necessari vendre il·lusió, però aquest anhel no pot quedar-se en un pur compromís verbal, sinó que s’ha de fer realitat; per altra banda, també seria aconsellable que els ‘palmeros’ periodistes, que n’hi ha més o menys camuflats, fossin solidaris amb el que dic com garantia personal pròpia i de credibilitat compartida.

Seria poc aconsellable continuar transitant pel ‘maquillatge’ sense límits, quan l’evidència real va per un altre camí, per molt que es pugui dir el contrari, els múltiples canals informatius, als que tenim accés, no permeten l’engany, per molt que es puguin desqualificar, per tant, crec vital l’opció del realisme també per les ‘paraules’, encara que en moments puguin no agradar a una part de la societat, és evident que en moltes ocasions «el que toca no és agradable», per una gran part de la ciutadania, molt acostumada als drets i poc als deures, però no estaria de més ser conscients de tot això, si volen conquerir una credibilitat vital pel futur.

Els pròxims mesos, on el debat electoral serà permanent, segurament rebrem informacions de tot ordre, amb un clar objectiu d’influència, i el fàcil serà l’opció per tot el que sigui acceptat de manera majoritària; deixant de costat els punts complicats; ara bé, apostar-ho tot a una manipulació d’il·lusió, em sembla molt arriscat per tots; i oblidar que la nostra societat és transversal i plena d’incoherències, també seria un greu error que no es podrà tancar en funció de missatges publicitats, més o menys atractius, en funció de les campanyes encertades o no.

En qualsevol cas crec que la comunicació, avui vital a qualsevol nivell, haurà de ser creïble i fonamental, però és que, a més, hauria de garantir conseqüències de tot ordre per aquells que opten per la manipulació, si fos el cas, només així es podria garantir unes ‘paraules’ amb aval de compromís pràctic, la resta només ens porta a la confusió dels mateixos missatges verbals.