Enquestes a la carta

Periòdicament, ens veiem envaïts per enquestes que analitzen, des d’un punt de vista demoscòpic, moltes de les fórmules de vida que tenim, en un exercici de ‘suposada’ feina objectiva que vol donar resposta als punts més propers, però també, a visions sobre qüestions puntuals intranscendents. És a dir, se’ns ‘informa’ de com som, què fem i què pensem de manera generalitzada.

El tema en si mateix, pot tenir un vessant anecdòtic, i així, es pren per part dels mitjans de comunicació que fan lectures, moltes vegades esbiaixades, del que són les respostes en cada cas, a més, tampoc oblidem que aquests estudis també suposen l’interès de quelcom per buscar determinades respostes indirectes de la societat en conjunt, a plantejaments subjectius interessats en totes les variables que es testen.

Si anem al fons del concepte, el que sembla que es diu molt poc, és qui les encarrega i paga, i sobretot, què comporten determinats resultats respecte a interessos econòmics – comercials, o bé de caràcter polític; per tant, està bé donar a conèixer els resultats de cada consulta, però una altra cosa és veure el perquè de la seva execució, i sobretot, les pròpies ‘conclusions’ i la manera d’arribar a aquestes, sense oblidar la fiabilitat de les opcions a valorar, no sigui que la temptació manipuladora sigui renunciar a unes ‘respostes’ reals i no induïdes o falsejades.

Estem, per tant, davant d’un mecanisme que hauria d’autoexigir-se una sèrie de requisits previs per garantir una objectivitat emblemàtica, en el sentit de poder comentar, amb una alta fidelitat, no sigui que en moltes ocasions els que ‘paguem’ indueix a trobar-nos amb resultats sense cap transcendència real en funció d’uns opinadors en dubte.

Conseqüència de tot el comentat és que es fa necessari un exercici de ‘mesura’ a l’hora de valorar els resultats obtinguts en cada cas, i és aquí on s’hauria d’imposar un criteri de comprensió amb garanties.

Suposo que si entrem en el marc de la política, la cosa encara és més complicada, i així, les propostes empresarials diverses, públiques o privades, que es dediquen al tema, entenc que fan els esforços en la línia exposada, no sigui que el seu únic interès pugui ser la trobada de conclusions interessades, par tant, en aquest apartat és on crec que s’haurien d’aplicar, per exigir una feina acurada, responsable, independent i per sobretot objectiva; malauradament molts dels responsables, estic segur, prioritzen més qui fa l’encàrrec que donar una resposta clara a la consulta plantejada.

Quan s’atansen les consultes electorals és quan comença ‘la inflació’ de dades demoscòpiques, que volen donar resposta a la mateixa opinió i, en definitiva, al posicionament ideològic de la població i, per tant, l’exigència exposada hauria de ser vital si realment ens volem creure el que vaticinen uns i altres.

En tot cas, la temptació per buscar ‘enquestes a la carta’, també és un fet generalitzat, i podem veure com, depenent del mitjà que publicita els resultats de les consultes, es pot intuir quin és l’anàlisi i els resultats obtinguts.

No estaria de més, fins i tot, fer un ‘rànquing’ sobre qui encerta o s’equivoca a l’hora de llegir unes o altres conclusions, no sigui que, finalment, ‘la consulta’, constitueixi un altre mitjà electoral per conquerir suports, inclusiu en funció de ‘l’engany documentat’, en un clar objectiu d’afegir ‘vots’.

En definitiva, no seré jo qui posi en dubte l’essència de la tasca d’entendre l’opinió social, ja que és un fet sense discussió, en tot cas, el que sí que es pot posar en dubte és com s’interpreta el que diuen les opinions, és aquí on, com a ciutadans, hauríem d’implorar un exercici de la feina, amb base desinteressada, cosa difícil per no dir impossible.