Lleó XIV, el papa del cor

El nou pontífex, que segueix les petjades del papa Francesc, explica l’origen del seu nom i crida l’Església a afrontar als desafiaments de la IA. De vocació missionera, que Francisco va voler portar a Roma, s’inscriu en el llegat de Lleó XIII i la doctrina social de l’Església. Va escollir anomenar-se així per l’encíclica ‘Rerum novarum’, de 1891, sobre els obrers, que va registrar les bases de la doctrina social de l’Església: “Està en joc la dignitat humana”. La tercera via catòlica invita l’Església a respondre a la «nova revolució industrial», que sacsejava segles d’equilibri social; avui, és que ha d’interpel·lar els principis fonamentals, que confronten els valors cristians amb els valors de moda: tecnologia, èxit, plaer. 

Les seves primeres paraules revelen la humanitat d’una persona que prefereix el llenguatge de les emocions i no vol improvisar. El papa del cor ha parlat de pau per a tots, de construir ponts i d’una Església oberta a tots a tot arreu. Prefereix que l’Església sigui un far per santedat dels seus membres. Té el repte de suturar les divisions internes entre progressistes i conservadors.

Nascut als EUA, molt lligat al Perú va ser elegit a la quarta votació, té 69 anys i rels espanyoles, atansa per «una Església missionera oberta al diàleg i a l’amor», aposta per la continuïtat. Robert Francis Prevost va ser la resultant d’un consens ampli, en combinar una sòlida trajectòria pastoral amb un profund coneixement de la cúria, a més de la seva identitat nacional múltiple: té familiars europeus, nascut a Chicago, i una perllongada tasca a Amèrica Llatina. Es tracta d’un personatge d’orde, un matemàtic, un agustinià i peruà.

La ultradreta acusa Lleó XIV de mirar cap a un altre costat amb els casos de pederàstia. Víctimes d’abusos qüestionen la gestió de l’actual pontífex durant els seus anys a Chicago i al Perú. També és cert que responen a campanyes de difamació contra Prevost llançada pel moviment Sodalicio de Vida Cristina, que va ser dissolt pel papa Francesc per un escàndol d’abusos sexuals i corrupció econòmica.

Joan Josep Omella, cardenal de Barcelona, en la seva primera salutació al seu nou ‘cap’, li va recordar tres qüestions importants per a la Tarraconense: el mil·lenari de Montserrat, la Sagrada Família i la beatificació d’Antoni Gaudí. El seu full de ruta passa perquè l’Església sigui un far en aquests temps convulsos i proposa que «amb la santedat dels cristians s’il·lumini les nits del món». Va confiar les lectures de la seva primera missa papal a dues dones, entre elles l’espanyola Fermina Álvarez, un gest molt eloqüent.

Definitivament, un dels reptes serà proclamar la veritat arreu del món, que cada vegada més hom desconfia posseir-la i haurà de ser el far que posi la llum a les tenebres humanes. Respecte a les guerres actuals, l’any 2022 va denunciar l’agressió imperialista russa i la violació dels drets humans. Sobre Ucraïna reclama una pau autèntica, justa i durable. Que siguin alliberats els presoners i que els nens puguin tornar amb les seves famílies. Canviarà la línia vaticana i repeteix «mai més la guerra».

Als Estats Units l’Església catòlica viu una divisió molt forta. Steve Bannon, guardià del moviment Make America Great Again/MAGA va trencar el segell diplomàtic i va qualificar d’‘il·legítima’ l’elecció del nou papa. Pronostica que d’aquí a deu anys hi haurà un «cisma líquid». Sense ruptura formal. En l’actualitat, un 19% dels americans s’identifiquen com catòlics, gairebé 58 milions d’adults i el 56% d’aquests van votar a Trump.

Perquè va ser escollit Prevost? Tots els cardenals electors volien un pastor, no volien que fos etiquetat d’antuvi de conservador o progressista. Als ulls de molts observadors reunia les dues ànimes i això explica també la seva elecció, a més de ser molt curós amb les seves paraules, que no són populistes. No ho tindrà fàcil. Però segur que serà un papa del cor, que tots els creients esperem que aporti al món la llum necessària per resoldre les injustícies i sigui un far en aquests temps convulsos.