La Unió Europea: 75 anys de pau, solidaritat i progrés davant les amenaces del present

Fa 75 anys, el món emergia dels pitjors conflictes de la seva història. Europa, que havia estat dues vegades epicentre de guerres mundials, jeia exhausta: ciutats reduïdes a runes, economies col·lapsades i, el més dolorós, societats profundament dividides per l’odi. L’autoritarisme, el feixisme i la demonització del “diferent” havien portat el continent a l’abisme. Països que compartien segles de cultura comuna s’havien esquinçat en batalles fratricides on, literalment, germans s’enfrontaven en trinxeres oposades.

Les democràcies, fràgils i desacreditades, queien com fitxes de dòmino davant l’avanç de règims que glorificaven la violència. L’Holocaust havia mostrat fins on podia arribar la deshumanització. En aquest context de trauma col·lectiu, va sorgir una pregunta radical: Com garantir que això mai es repeteixi?

La resposta va arribar el 9 de maig de 1950 de la mà de Robert Schuman, aleshores ministre francès d’Afers Exteriors. La seva proposta —redactada amb el visionari Jean Monnet— era d’una simplicitat brillant: si les nacions europees compartien els seus recursos estratègics (carbó i acer, aleshores essencials per a la guerra), la confrontació militar es tornaria impossible per pura interdependència.

Aquesta idea, plasmada en la Declaració Schuman, va donar llum a la CECA (1951), primer pas cap a la integració. Alemanya Occidental, França, Itàlia i el Benelux van acceptar sotmetre les seves indústries bèl·liques a una autoritat comuna. Per primera vegada, països cedien sobirania no per coerció, sinó per convenciment. El missatge era clar: la cooperació venceria els dimonis del nacionalisme extrem.

De la reconciliació a la prosperitat compartida

El que va seguir va ser un miracle polític. La CECA va evolucionar cap al Tractat de Roma (1957), creant la Comunitat Econòmica Europea. El projecte va créixer no per imposició, sinó perquè va demostrar el seu valor aconseguint i impulsant la Pau irreversible, cap membre ha lliurat guerra contra un altre des de 1945, el període més llarg d’harmonia en la història europea. El Motor econòmic, el mercat únic completat el 1993 va generar la major zona de lliure comerç del món, amb un PIB col·lectiu que rivalitza amb els EUA i la Xina. 

La Cohesió social, els fons estructurals han reduït disparitats entre el nord ric i el sud/perifèria, amb exemples com Irlanda o Espanya, que van passar de receptors nets a contribuents. La Regulació Comunitària, normes europees en ecologia com el Green Deal, privacitat (RGPD) o drets laborals i programes com Erasmus amb 13 milions de beneficiaris des de 1987 o l’espai Schengen va fer realitat el somni de viatjar sense fronteres.

No obstant això, tots aquests èxits s’enfronten a diferents perills que avui dia estan creixent a una velocitat alarmant, Populismes neofeixistes que ressorgeixen amb retòrica xenòfoba i anti-UE, des d’Hongria fins a Itàlia, finançats a vegades per oligarques amb interessos en dividir Europa. Guerres híbrides amb Rússia i altres actors que desestabilitzen mitjançant ciberatacs, desinformació i pressió energètica. 

Egoismes nacionals amb Governs que incompleixen valors fundacionals (com Polònia amb l’Estat de dret) o bloquegen polítiques comunes (vetos migratoris o drets de les persones LGBTI+). I les tan actuals Fake news anti-UE que impliquen agents internacionals desestabilitzadors que difonen bulos per confondre i manipular la ciutadania.

En un món on sorgeixen els blocs autoritaris i antidemocràtics, dividir-nos seria un suïcidi col·lectiu. L’elecció és clara: entre la solidaritat que ens va fer grans o el sálvese quien pueda.

Per això apostem per seguir construint la Europa del futur sota cinc pilars irrenunciables:

La UE és un projecte inacabat, però el seu valor és indiscutible. Per aixo l’Europe Direct Tarragona impulsa una programació especial pel maig europeu:

Durant tot el mes, el centre ha preparat un seguit d’activitats dirigides principalment als escolars, amb l’objectiu de difondre les polítiques de la UE i treballar les prioritats marcades per la Comissió Europea.

Entre les accions previstes, destaquen ‘Coneix el Parlament Europeu’ a l’Institut Pons d’Icart, ‘Kalòpsia: un planeta no tan diferent’ un conta-contes que recorrerà les escoles Sant Pere i Sant Pau i Torreforta i ‘Dones pioneres a la UE’, una xerrada al col·legi Sant Pau.

A més, aquest cap de setmana s’iniciarà la campanya “Let’s Clean Up Europe!”, amb neteges col·lectives a diferents espais naturals de la ciutat, organitzades per entitats mediambientals i centres educatius.

I com a gest simbòlic, avui els autobusos municipals exhibeixen la bandera europea com a mostra de compromís amb els valors de la Unió.

Avui 9 de maig no és només una celebració, és una reivindicació de la nostra història de pau i prosperitat i una crida a actuar per defensar la Europa de la ciutadania, la nostra Europa, MÉS Europa.