Cèsar Martinell i Salomó

El primer any de la meva vida universitària a Barcelona, el 1964, vaig residir al carrer Jaume I, al costat de la plaça Sant Jaume. A la vesprada camí cap ‘a casa’, passava per la seu del Col·legi d’Arquitectes, per veure exposicions o assistir a les conferències. D’aquesta manera vaig conèixer a l’arquitecte vallenc Cèsar Martinell. 

Tots dos som del Camp de Tarragona. Després de 4/5 trobades em va invitar que a l’estiu el visités a la seva Granja de Doldellops a Picamoixons. Amb la meva Vespa i acompanyat de la meva núvia Maite passem junts una tarda d’estiu. En marxar, la seva dona, l’arenyenca Maria Taxonera li va deixar una rebeca a Maite perquè no passés fred.

El divendres passat es va inaugurar a Cal Cadernal de Salomó l’exposició ‘Cèsar Martinell i Brunet. Centenari de l’edifici de l’Ajuntament i les Escoles de Salomó (1925-2025)’, comissariada pels arquitectes Sergio Coll Pla, Agustí Costa Jover i Cèlia Mallafrè Balsells, professors de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili. 

Aquesta mostra martinelliana, que es va poder veure recentment al Museu de Valls, consta de nou plafons que ens permeten conèixer la seva obra en general i d’una manera particular la construcció salomouenca: 1. Cèsar Martinell i Brunet (1888-1973); 2. Context històric general; 3. Contribucions com estudiós i documentalista; 4. L’obra arquitectònica; Ajuntament de Salomó; 5. Descripció de l’Ajuntament de Salomó; 6. Edifici industrial en un entorn rural; 7. Implicació amb el territori; 8. Els cellers cooperatius de Catalunya al principi del S. XX i 9. Edifici industrial en un entorn rural.

Agustí Costa ens va apropar a la personalitat de Martinell, com arquitecte i historiador, valorant tota la seva aportació en les construccions agràries i també en la seva col·laboració als monestirs cistercencs de Poblet i Santes Creus. L’historiador salomenc Antoni Virgili Colet ens va detallar la història de la construcció centenària, que es va construir als Camps del Cadernal, sent alcalde Joan Creus Cañellas (1893-1963), amb un cost de menys de 50.000 pessetes, el contractista va ser Josep Fernández Recasens. Creus va ser alcalde en dos períodes: 1924-1930 i 1939-1963 i propietari de la fàbrica de gèneres de punt (1901-1981). L’any 1925 col·labora l’arquitecte tarragoní Josep Maria Pujol de Barberà.

Martinell va ser un personatge polièdric, va escriure una trentena de llibres i més de 370 articles. Martinell creia que els espais rurals mereixien tenir, iguals que les ciutats, edificis que destaquessin per la seva bellesa, una idea que va plasmar al gairebé mig centenar de construccions agrícoles que va projectar entre 1917 i 1923 i que han passat a ser conegudes com ‘les catedrals del vi’ per ser uns grans espais, que s’originen amb arcs equilibrats, disposats en forma de diafragma, sense oblidar-se de l’aspecte estètic. Per a mi sols són catedral les existents a Gandesa i Pinell de Brai, les altres, en tot cas, són basíliques, priorals, parròquies, esglésies, ermites o capelles.

Martinell va construir a principis de la seva carrera moltes cooperatives vinícoles, sobretot a les comarques meridionals de Catalunya, fins que la Mancomunitat va ser estroncada per la dictadura de Primo de Rivera, l’any 1923, en les quals va emprar els pràctics i econòmics arcs equilibrats d’obra vista, o arcs de catenària. 

A aquestes construccions deu la seva fama. Com va ser possible que Martinell fes tants projectes en sols sis anys? La resposta segurament està en les paraules de l’historiador econòmic i advocat Francesc Cabana, en unes jornades celebrades a Pinell de Brai els anys vuitanta. Moltes construccions tenien el finançament del Banc de Valls i Martinell era vallenc.

No vull acabar aquest article sense fer una referència al seu primer encàrrec professional important com a arquitecte, a principis del 1918: Fou el celler de la Cooperativa Agrícola de Rocafort de Queralt, que va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional el 2002 i serà pròximament un Centre Cultural de Vi, l’any 2027. Amb una inversió de 10,2 milions, dels quals 2,9 milions provenen del 2% Cultural del Ministeri de l’Habitatge i 2,6 milions de la Generalitat i la Diputació, sent el gestor la Fundació Domenys.

L’arquitecte Ignasi Solà-Morales escriu que «en la seva obra singular s’entrecreuen la persistència d’una tradició gaudiniana i modernista amb uns pressupostos culturals, ideològics i formals, que són els que convenim en anomenar noucentistes». Martinell era/és noucentista i forma part dels arquitectes catalans més internacionals: Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafals i Josep Maria Jujol.

Visites, Dissabtes 10, 17 i 24 de maig: 12-14 h./18.30-20 h.; Diumenges 11, 18 i 25 de maig: 11-14:30 h.