El gran debat

Els canvis globals que es plantegen en les darreres setmanes, ens posiciona, ens agradi o no, davant variables impensables només fa uns dies, i que, en tot cas, venen per quedar-se i obligar-nos, com a ciutadans, però també en l’àmbit de país, a observar noves evidències a les quals ens haurem d’adaptar, si no volem ser part d’una desfeta que incidirà sobre la nostra manera de ser, viure o exercir determinats drets, en dubte evident, per molt que, a vegades, el ‘maquillatge’ induït, retardi la seva implicació real, més aviat del que puguem sospitar, en un exercici d’irresponsabilitat compartida, tàcita o expressa, depenent de la mateixa voluntat dels implicats.

Segurament, moltes són les variables de futur que poden assentar-se a la nostra societat, que a part de seguir creient en si mateixa, haurà de fer front a nous marcs globals que incidiran directament a l’hora de decidir, també, les petites coses; malgrat desitjos que fins i tot poden quedar com impossibles i fruit més de les hipòtesis que de l’anhel compartit.

Sembla evident que l’existència d’un ‘desordre global’ és un fet objectiu, però és que a més, les seves pròpies contradiccions, que són un fet evident, ens porten a un marc de dubtes mundial, on tot és relatiu i on conceptes que podrien entendre’s com fonamentals, queden aparcats en funció d’un ‘repte’ al que moltes vegades no sé si podrem fer-lo font amb garanties.

Evidències com la nostra pròpia ‘llibertat personal’, que podríem veure com emblemàtica, i fora de qualsevol dubte raonable, avui és posada en dubte, en una globalització que és capaç de condicionar qualsevol qüestió en funció de paràmetres de poder, que massa vegades no saben ni qui són, ni d’on venen.

És cert que a part del punt d’ordre polític, amb ‘canvis de guió’ evidents, també existeixen altres variables que venen a aportar garanties de canvi, així la intel·ligència artificial és un altre punt a valorar en la seva justa mesura, de present, però sobretot per ‘un demà a curt termini’ que serà referència obligada en la nostra vida, a tots els nivells. Malgrat la presència de millores que, objectivament poden ser positives, el problema radicarà en el seu ús per una direcció-poder global que serà qui marcarà el camí, en funció d’interessos poc clars.

Cada cop, suposo, es farà més evident que estem davant d’un ‘context geopolític mundial’, on serà difícil aixecar la veu, i on els protagonistes estan molt definits, a l’hora de veure quines seran les respostes davant de dubtes tan evidents, com la pròpia ‘desinformació’ com una via triada per part d’alguns per imposar els seus criteris, però és que a més serà necessari concretar ‘aliances’ que puguin garantir-nos, encara que sigui amb límits, una manera de fer que ha estat d’èxit, malgrat no ser conscients del que suposarà i que donaran per evident i, més aviat que tard, veurem com es posa en dubte i on l’exemple de tasca social es veu més condicionada del que desitjaríem.

El debat bèl·lic, en el que hem entrat, davant condicionats extrems, és la mostra més evident de què tot es materialitzarà en funció de ‘nous interessos’ que, el que volen en definitiva és marcar-nos, no solament el que hem de fer, sinó també com ho hem de fer, encara que ho puguem assumir com impossible de canviar.

Per tant, valdria la pena parlar del que esmento, però no com una ‘anècdota’, sinó com quelcom important, d’aquí la necessitat de fixar prioritats i límits, no sigui que altres ho facin en el nostre nom i l’únic que quedi sigui callar i acceptar.